Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
arquetip
Psicologia
En la psicologia de Jung, terme que significa les imatges primitives el conjunt de les quals constitueix un fons comú a tota la humanitat i que dóna origen als contes, llegendes, mites o deliris inconscient col·lectiu
.
Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’arquetips és…
anorèxia mental
Trastorn alimentari d’origen neuròtic consistent en el refús sistemàtic dels aliments, observat generalment en dones joves (15-25 anys).
Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no…
Josep Maria Boix i Raspall
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…
Miquel Bibiloni i Corró
Literatura catalana
Escriptor.
De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla 1864, El Juez de Paz 1869-72 i El Violón 1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel , Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva…
,
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort…
Giulio Zorzisto Luigi Strozzi
Música
Llibretista, poeta i dramaturg italià.
Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del…
Ernesto Camillo Sivori
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del Teatro Carlo…
George Jeffreys
Música
Compositor anglès.
El 1643 fou nomenat organista de la cort de Carles I a Oxford i des del 1646 fins a la seva mort estigué al servei de la família Hatton Se sap que viatjà a Itàlia, tot i que no se n’ha pogut precisar la data Malgrat que durant la seva vida només pogué imprimir una obra, la cançó sacra Erit gloria Domini 1674, tota la seva producció manuscrita gaudí de l’estimació i l’admiració dels seus contemporanis A excepció d’algunes fantasies per a corda, de la música per a mascarades i de les cançons profanes en italià, la resta de les obres de Jeffreys és música religiosa amb textos en anglès i llatí…
Joan Baez
Música
Cantant nord-americana.
Cantant de folk compromesa amb la defensa dels drets humans Els anys seixanta fou un dels exponents de la renovada popularitat del folk nord-americà D’origen mexicà i escocès, es donà a conèixer l’any 1959 al Festival Folk de Newport El seu primer disc, Joan Baez 1960, aportà qualitat als temes populars del folk Ja aleshores era una defensora pública dels drets humans i de la igualtat racial D’aquesta època és la versió de Pete Seeger We Shall Overcome , que ella popularitzà Tingué una intensa relació musical i personal amb Bob Dylan, i feu versions d’algunes de les seves…
Pablo Bruna
Música
Organista i compositor aragonès, conegut també amb l’apel·latiu d'el ciego de Daroca.
Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina