Resultats de la cerca

Fou professor a Zuric i a Göttingen El 1882 guanyà el premi de l’Académie des Sciences de París per la publicació d’una memòria on establí les bases de la teoria de les formes quadràtiques amb coeficients enters Féu investigacions sobre geometries no euclidianes i donà una interpretació geomètrica de la relativitat especial d’Einstein mitjançant un espai de quatre dimensions, que porta el seu nom Entre les seves obres cal destacar Raum und Zeit ‘Espai i temps’, 1907 i Zwei Abhandlungen über die Grundleichungen der Elektrodynamik ‘Dos manuals sobre fonaments de l’electrodinàmica…

Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la…

Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb…

De la interpretació passà a la direcció, on palesà un desmesurat interès per la natura Das Blaue Licht ‘La llum blava’, 1932 aquest interès l’acostà a la causa nazi, al servei de la qual filmà els documentals Triumph des Willens ‘El triomf de la voluntat’, 1935 i Olympia 1936, sobre els Jocs Olímpics de Berlín Després de la Segona Guerra Mundial féu reportatges fotogràfics a l’Àfrica Die Nuba von Kau , 1973 Mein Afrika , 1982, i publicà unes memòries 1987 A la dècada dels setanta es dedicà al reportatge submarí, i el 2002 presentà Impressionen unter Wasser ‘Impressions sota l’…

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur…

Es formà musicalment a París, on debutà el 1936 amb el Rèquiem de G Verdi Dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional Gabriel Fauré i s’especialitzà en l’obra d’aquest compo sitor, que cantà amb gran èxit arreu de França, Holanda i els Estats Units També s’especialitzà en la música francesa contemporània, especialment d’A Honegger, de qui el 1942 estrenà el cicle Saluste du Bartas , que el compositor li dedicà Exercí una intensa tasca docent des de l’Escola Normal de Música de París i fundà el concurs internacional d’interpretació i acompanyament que duu el seu nom

Estudià composició amb el seu oncle al Conservatori de Venècia en 1937-39 Abans, però, estudià als conservatoris de Milà i de Torí Dedicat en un primer moment a la interpretació pianística, posteriorment s’interessà per la creació musical i per la crítica Entre les activitats que dugué a terme destaca l’organització, a Milà, del primer Congrés Internacional de Música Dodecatònica Impartí classes en diferents centres dels Estats Units i de l’Argentina, i entre el 1969 i el 1984 fou director del Varese Liceo Musicale La seva música es decantà cap a l’ús de les tècniques del…

Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…

Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional