Resultats de la cerca

Fou professor clínic de la facultat de Barcelona 1884-1902 Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc Prengué part als Congressos de Barcelona 1888 i de Moscou 1894 El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939 tornà a…

Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la Revista…

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Es llicencià en medicina a Barcelona 1951 i s’especialitzà en pediatria Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries 1983, així com de les revistes Delta Quaderns d’Orientació Familiar 1961 i Cavall Fort 1961 també fou un dels principals impulsors de la collecció “Monografies Mèdiques” És coautor dels llibres El vostre fill…

Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les aplicacions informàtiques a la…

Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi 1850 Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja 1865 Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà, en una traducció que ell mateix havia fet, Los pozos artesianos en Mallorca 1879, d’Hermite

Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi Príncipe de…

Fill de Vicenç Martorell i Portas Capdavanter de la cirurgia vascular, i en particular de l’estudi de les malalties arterials i venoses de les cames, fou fundador i director de la revista “Angiología” 1949, una de les primeres de l’especialitat al món Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1962 és autor d’una extensa obra en la qual destaquen Trombofeblitis de los miembros inferiores 1943 Accidentes vasculares de los miembros 1945 Trombosis de la vena cava inferior 1948 Úlceras de las piernas de origen neurovascular 1950 Úlcera hipertensiva 1953 i el tractat Angiología…

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915