Resultats de la cerca

Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de…

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip militava a primera…

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC

Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica

Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC

El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes ellipsoidals d’uns 6 m × 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior És datat de la primera meitat del cinquè millenni aC

Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims…

Té forma de temple d’una cella, de construcció rústica Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici