Resultats de la cerca

Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la…

El 1807 fou nomenat comandant general de Montevideo, on lluità contra els anglesos, els quals obligà a evacuar el virregnat del Riu de la Plata Tornat a la península Ibèrica, fou capità general dels segon i tercer exèrcits, que lluitaven contra Napoleó En tornar de França Ferran VII abril del 1814, acudí a rebre'l i l’incità repetidament a la Jaquesa, Aragó a Sogorb, Puçol i València a reprendre el poder absolut, i es convertí en cap de la conspiració absolutista ordida a València Nomenat capità general de València i Múrcia, hi desfermà la repressió antiliberal i esdevingué un…

Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal…

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran…

Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així, restringí els…

Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a Viena, i el…

Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…

Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas, Oficial…

Obra que assenyala l’inici d’un nou cicle narratiu Escrita amb tècniques diverses —cartes, diàlegs, cròniques, assajos, etc—, sense renunciar a la intriga, es resol en tretze capítols i un epíleg Focalitza la situació dels milers de presoners de l’exèrcit de Napoleó que, en finalitzar la guerra de la Independència, van ser confinats, primer a Cadis i finalment a l’illa de Cabrera sense cap mena de condició Però, sobretot, és una indagació sobre la força de l’individu en situacions límit, tant pel que fa a la capacitat de domini, com a la resistència davant l’adversitat El tema es…

El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…