Resultats de la cerca
Es mostren 4848 resultats
Sepultura del Trencall de Vilajussana (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Sepultura situada sobre una roca, actualment, a tocar del trencall de la pista que, des de la carretera que va de Navars a Serrateix, mena al mas Vilajussana Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,2 — y 45,5 31 TCG 992455 La desviació de la pista que porta a Vilajussana o Vilajuana surt, a mà dreta, aproximadament, un quilòmetre abans d’arribar a Serrateix La tomba és damunt una penya que hi ha a l’angle sud-oest de la cruïlla Necròpoli Vista de la tomba excavada a la roca, a la qual manca…
Les fistulinàcies
El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un bolet de soca…
Els triblídides
Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…
La Aparecida
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago
Lancaster
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, al NE dels EUA.
Situada a l’W de Filadèlfia i al N de Washington, al peu dels Apalatxes, en una de les regions agrícoles més riques del país Fundada el 1717, és actualment un mercat agrícola important Indústries tèxtils i metallúrgiques i fàbriques de rellotges
Kayseri
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central, Turquia.
És situada al peu de l’antic volcà d’Erciyas És un mercat agrícola i un nucli de recent industrialització indústria tèxtil, aeronàutica i d’automòbils Hi ha activitat artesana d’orfebreria i de tapissos Correspon a l’antiga Cesarea de Capadòcia
Karlovy Vary

Vista de Karlovy Vary
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Occidental, Txèquia.
Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII
Valle de Hecho
Vall
Vall del Pirineu aragonès formada per l’Aragón Subordán, afluent de l’alt Aragó.
Corre, des del peu de Peñas de Ibón a la confluència amb l’Aragó, parallela a les valls d’Ansó a l’oest, a la d’Aisa, a l’est El principal centre i capital és Valle de Hecho 1 107 h 1981
Sant Miquel
Església
Església i raval del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al N del poble.
La capella de Sant Miquel, documentada des del 1626, és situada al peu de la muntanya del castell enmig del veïnat de masos de Sant Miquel Després de la destrucció del temple de Sant Andreu el 1936, la capella es va habilitar com a parròquia
patinet

Patinet
© Fototeca.cat
Jocs
Planxa de metall o de fusta muntada damunt dues o tres rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que hom utilitza per a desplaçar-se.
Per al seu funcionament, hom posa un peu damunt la planxa i amb l’altre es dona impuls contra el terra Tradicionalment utilitzat com a joguina, a partir de la segona dècada del segle XXI s’ha generalitzat el patinet elèctric en els desplaçaments urbans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina