Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
baronessa
En alguns països, filla d’un baró.
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
estranger
Conjunt de països altres que el nostre.
música de la Haia
Música
Música desenvolupada a la Haia (Països Baixos).
Les primeres notícies d’alguna activitat musical a la ciutat es refereixen a la presència d’orgues i carillons a les esglésies i a la prohibició, el 1574, d’emprar-los durant els serveis religiosos Gairebé deu anys després, la Haia fou la residència del govern, i això afavorí el desenvolupament de les activitats culturals Els primers concerts públics foren organitzats per l’organista de cort C Hacquart a partir del 1679 En aquella època, la música de la ciutat era d’origen principalment francès, com ho testimonia també la presència d’un teatre d’òpera francesa, però al segle XVIII s’inicià la…
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles privades i amb l’…
revolució verda
Agronomia
Increment espectacular de la producció de cereals en països en via de desenvolupament, especialment els anys 1965-85, que tingué lloc per la utilització de varietats d’alt rendiment de blat, ordi i blat de moro.
El terme fou emprat per primera vegada l’any 1968 pel doctor Williams SGaud, director de l’Agència per al Desenvolupament Internacional EUA L’aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament L’any 1970 s’atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l’obtenció de varietats de blat d’alt rendiment El potencial productiu d’aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients A més a més, sòl ésser necessari protegir els conreus contra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina