Resultats de la cerca
Es mostren 2274 resultats
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de…
Josep Desbrull i Boïl d’Arenós
Historiografia catalana
Historiador i genealogista.
El 1770 fou cadet dels dragons d’Almansa i, el 1774, ingressà en l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou censor de la Societat Econòmica d’Amics del País Centrà els seus treballs en la valoració històrica de Bonaventura Serra i en l’anàlisi de la guerra del Francès També dedicà part de la seva obra als estudis genealògics de diferents llinatges nobles mallorquins La seva obra roman inèdita Elogio histórico del Dr D Buenaventura Serra Ferragut 1798 Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado de Felipe V hasta la paz general Adarga mallorquina Historia genealógica de los…
Joaquim Marín i Mendoza
Historiografia catalana
Jurisconsult i erudit.
Es doctorà en filosofia i dret a la Universitat de València, on fou deixeble de Gregori Maians Entre el 1772 i el 1780 fou catedràtic de dret natural als Reales Estudios de San Isidro En aquesta última data fou nomenat alcalde del crim a València Membre numerari de la Real Academia de la Historia, publicà Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes 1776, edició en microforma del 1989 i Historia del derecho natural y de gentes 1776, amb la qual tractà d’oferir als seus alumnes una sinopsi històrica del dret…
Vicent Vives i Liern
Historiografia catalana
Arxiver, erudit i advocat.
Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…
Juan Antonio Iza Zamácola
Música
Folklorista basc.
Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical…
Emili Maria Boix i Selva
Sociologia
Sociòleg.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta Josep Maria Boix Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia Promotor i primer secretari general 1950-64 de l’ ICESB , publicà Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras 1964, Consideracions sobre l’objecte de la sociologia 1965, Estudios sobre la realidad social catalana 1966, Proceso de unificación del Derecho Marítimo 1966, L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana,…
Manuel Betí i Bonfill
Història
Erudit.
Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment en el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” cal destacar els seus treballs Rosell Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalem y el Real Monasterio de Benifazá , Fundación de San Mateo , Los Santalínea, orfebres de Morella , Cabos sueltos de las Germanías , Notícies de dos manuscrits…
Salvador Castellote i Pinazo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al Seminari Conciliar Central de València, on fou professor de filosofia 1880-89, i es doctorà en teologia 1885 L'any 1880 fou ordenat prevere, i el 1892, canonge de València Fou bisbe de Menorca 1896-1902 i de Jaén 1902-06 És autor de fulletons apologètics i periodístics, oracions i d'obres com Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima 1881, Conferencias científico-religiosas pronunciadas en la Catedral de Madrid 1892, Estatutos, reglas escolares y plan de estudios del Seminario Conciliar de Jaén 1902, Memoria histórica sobre…
Manuel Vicent i Recatalà
Literatura
Escriptor en castellà.
Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…
Fernando de Herrera
Literatura catalana
Poeta.
Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina