Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Jaume Josep Cassanyes
Història
Militar
Polític, cirurgià i militar.
Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90
Francesc de Casamitjana
Història
Militar
Militar.
Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…
fresa
Agronomia
Conreadora formada per una fresa d’eix horitzontal mogut per la presa de força d’un tractor.
aprísia
Història del dret
Nota presa per un escrivà o notari per a redactar després la carta o l’instrument original.
A vegades les aprísies eren consignades en un llibre especial Liber aprisiarum
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel consell feudal, exercia…
Sufetula
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada prop de l’actual Sbeïtla, fou fundada com a municipi en època flàvia i al final del s II assolí la condició de colònia Durant els s II-IV experimentà un creixement notable, vinculat a la producció oleícola i a la seva favorable posició en la xarxa de comunicacions de la zona Fou centre episcopal almenys des del 256 dC L’any 647 fou presa i saquejada pels invasors àrabs, però el lloc continuà ocupat fins al s XI Se'n conserven importants monuments, entre els quals destaquen el fòrum, presidit per un capitoli, l’arc de triomf dedicat a Septimi Severi, diferents edificis…
Viseu
Ciutat
Capital del districte homònim, a la Beira Alta, Portugal.
Situada a la riba del petit Pavia subafluent del Mondego, és un centre agrícola i comercial, i seu episcopal Té aeroport La catedral, del s XII, és coberta amb volta d’estil manuelí D’origen lusità, fou ocupada successivament pels romans, els sueus, els visigots i els musulmans Situada en una zona conflictiva durant molts anys, fou conquerida per Alfons I d’Astúries mitjan s VIII, repoblada per Alfons III d’Astúries ~874 i presa per Almansor 997 Alfons V de Lleó hi morí en intentar la seva conquesta 1028 Ferran I de Castella l’ocupà definitivament 1057 Formà part del comtat i…
El TC anul·la la creació del municipi de Medinyà
El Tribunal Constitucional TC anulla la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà Gironès, en resposta al recurs del PP La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2000 La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà va ser fusionat a Sant Julià de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina