Resultats de la cerca

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…

Malauradament, les notícies documentals sobre aquest castell són escasses i tardanes El lloc de Rodonyà és possible que hagués format part en els seus orígens del terme del castell de Castellví de la Marca Tot i que sembla que ja existia l’any 1214, la primera referència documental del castell és de l’any 1310, quan l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, adquirí per 67 000 sous a Bernat de Centelles la vila de Vilabella i la senyoria de Rodonyà, la qual, segons l’historiador E Morera, l’arquebisbe havia comprat a Guillema de Montcada El 1311 Ramon de Tamarit, castlà de…

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…

Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall , per al…

Consistent en una collecció de vint-i-sis números seriats, els textos foren publicats per la Llibreria Espanyola d’Innocenci López Bernagossi, entre el 1864 i el 1866 Recollien tant les gatades, és a dir les obres teatrals paròdiques i satíriques, com quadres de costums i poemes paròdics ressenyant òperes presentades al Liceu Des de la primera edició, prologada per Valentí Almirall, l’èxit es traduí en tiratges successius de milers d’exemplars, ben bé fins al final de segle La sèrie recollia també l’anomenat Almanac del Xanguet per als anys 1865 i 1866, i alguns volums dedicats…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en…

Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…

El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a…

Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…