Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Josep Maria Pla i Mateu
Música
Compositor, organista i violinista.
Estudià amb J Cassadó i A Pérez-Moya Becat pel doctor Andreu a l’Acadèmia Crickboom 1902, amplià estudis amb J Balcells i E Morera Fou mestre auxiliar de l’Orfeó Gracienc i es donà a conèixer amb sardanes com Agredolç, Bosc endins, Tardor , etc Fou membre del sextet que actuà 1918-32 al cinema Catalunya de Barcelona Amb el pseudònim Gustave Douvel escriví couplets per a Raquel Meller Tristes recuerdos , Mercè Serós La porta de Betlem, Sóc mig parisenca , etc, i amb el de Franz Wrethel publicà valsos i xotis que assoliren grans èxits a Madrid Fou membre de l’orquestra del Liceu…
,
Enric Casals i Defilló
Música
Violinista i compositor.
Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions Unides 1968…
,
Wieland Kuijken
Música
Violista de gamba i director belga.
Quan tenia catorze anys es traslladà amb la seva família a Bruges, i al cap d’un any deixà l’escola per dedicar-se exclusivament a la música Estudià piano i violoncel al Conservatori de Bruges i al de Brusselles, centre aquest darrer on es diplomà l’any 1962 Mentre encara estudiava a Brusselles començà a interessar-se per la música antiga A divuit anys inicià els estudis de viola de gamba de manera autodidàctica La seva carrera com a violista de gamba començà al grup Ensemble Alarius de Brusselles, on romangué del 1959 al 1972 Parallelament, formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles…
Iorgos Sicilianos
Música
Compositor grec.
Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hellènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949 Deixeble d’I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1951-53, posteriorment estudià a París 1953-54 amb D Milhaud i T Aubin L’obtenció d’una beca Fulbright 1955 li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W Piston, B Blacher i V Persichetti El 1961, el seu Quartet de corda…
Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
Música
Compositor i pedagog català.
Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El…
Nicolas Formé
Música
Compositor i cantant francès.
Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble cor 1638…
Nikolaj Nikolajevic Karetnikov
Música
Compositor rus.
Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se, però que no…
Orquestra Filharmònica d’Israel
Música
Formació orquestral que Bronislaw Huberman fundà a Tel-Aviv el 1936 amb el nom d’Orquestra Simfònica de Palestina.
Arturo Toscanini en dirigí el concert inaugural L’any 1946 passà a denominar-se Orquestra Filharmònica de Palestina, i dos anys més tard adoptà la denominació actual El seu primer director permanent fou Zubin Mehta, que el 1968 fou contractat com a conseller musical, i el 1977 passà a ser-ne el director musical, càrrec que se li atorgà a perpetuïtat el 1981 Fins aquell moment, l’orquestra havia estat dirigida per mestres contractats per a determinades gires o sèries de concerts, com ara Carlo Maria Giulini, William Steinberg 1936-38, Leonard Bernstein 1947-49, Charles Dean Dixon 1950-51 i…
siciliana
Música
Moviment instrumental o un tipus d’ària, de metre binari compost (escrita generalment en 6/8 o 12/8) i tempo moderat o lent, aparegut al final del segle XVII.
Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del final del XVII…
octet
Música
Composició escrita per a vuit instruments o veus solistes.
També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina