Resultats de la cerca

Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’altres, d’un…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona absoluta, com…

El 1955 entrà a la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres i d’Anotadors i poc després en fou escollit president 1956-74 Quan els àrbitres i anotadors se separaren, assumí la presidència del Collegi d’Anotadors També fou vicepresident del Collegi estatal L’any 1967 fou un dels promotors de l’Agrupació de Veterans de Beisbol i, el 1973, juntament amb la seva filla Conxita, fundà el Club Softbol Blau, del qual fou president fins el 1991 A més, fou membre de la primera Conferència Nacional Espanyola de Beisbol 1978 i del primer Simpòsium Espanyol de Softbol 1983 Com a membre de la…

En fou el fundador, propietari i màxim responsable Alberto Palatchi Bienveniste, arribat el 1914 a Catalunya procedent de Turquia, el qual obrí un establiment tèxtil, que el 1964 introduí el prêt-à-porter als vestits de núvia, sota la marca Pronovias El 1968 obrí la primera botiga exclusivament de vestits de núvia al passeig de Gràcia de Barcelona, amb la qual inicià l’expansió a l’Estat espanyol i també internacional El 1969 Alberto Palatchi Ribera, fill del fundador, succeí el seu pare al capdavant de l’empresa Amb 45 botigues pròpies i uns 3800 punts de venda independents a mitjan segona…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys…

De família humil, rebé les primeres nocions musicals de J Parera, el qual l’animà a traslladar-se a Barcelona A la capital catalana, estudià al Conservatori del Liceu amb G Balart, mentre tocava el violí en una orquestra Quan retornà a Vilanova, a banda de continuar l’ofici del seu pare, exercí com a instrumentista a la capella de música de Sant Antoni El 1862, per Carnestoltes, estrenà diverses peces ballables El 1865 passà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal de Vilanova i organitzà una cobla orquestra vinculada al Casino Artesano Aquesta formació, coneguda amb el nom d’Els Vius,…

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i Cors joves…