Resultats de la cerca
Es mostren 980 resultats
Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’absis ofegat per construccions posteriors F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix un petit nucli habitat, situat al cimal d’un turó que es dreça a la riba esquerra del Cardener, prop de la carretera de Manresa a Solsona, a la banda septentrional del terme, ja ranejant el territori de Callús Long 1°47’19” -Lat 41°46’15” Hom hi va des de Manresa per la carretera de Cardona, al quilòmetre 6,8 de la qual i a mà dreta, trobarem un camí que, amb un breu recorregut, porta a l’església Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es…
Santa Maria d’Horta (Avinyó)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis, avui dins les dependències de la rectoria Hom hi pot veure un parell d’arcuacions llombardes, les quals, tot formant un fris, devien resseguir tota la part superior del mur exterior A Mazcuñan-F Junyent L’església de Santa Maria presideix la població d’Horta d’Avinyó, petit nucli rural arraulit a la riba esquerra de la Gavarresa i estès a l’extrem J meridional del terme Long 1°58’04” — Lat 41°49’30” Hom pot anar-hi prenent la carretera que d’Artés es dirigeix cap a Avinyó Després d’un revolt molt pronunciat i poc abans d’arribar al quilòmetre 48, a…
La Mare de Déu de Rocacorba (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista aèria del santuari, que forma un conjunt amb els vestigis de l’antic castell homònim TAVISA Santuari marià situat a 930 m d’altitud, a sobre d’un penyal singular que li dóna el nom, que culmina el massís de Rocacorba És accessible per una pista llarga i costeruda des de Canet d’Adri, però avui dia té un accés més fàcil, per a vehicles, que surt de Banyoles i Porqueres, per la carretera de Pujarnol i després segueix per la pista, en bona part asfaltada, que condueix als repetidors de televisió situats al puig proper al santuari Mapa 1 38-12295 Situació 31TDG743575 APF Història…
Sant Pau del Colomer (Alpens)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar a Alpens hi ha, a mà…
Sant Vicenç de Can Cerdà o del Morro Curt (Font-rubí)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…
Castell de Constantí
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Política
Partit polític de caràcter comunista autònom, no integrat a la Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista.
Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec.
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina