Situació
Detall del mur exterior de l’absis, avui dins les dependències de la rectoria. Hom hi pot veure un parell d’arcuacions llombardes, les quals, tot formant un fris, devien resseguir tota la part superior del mur exterior.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església de Santa Maria presideix la població d’Horta d’Avinyó, petit nucli rural arraulit a la riba esquerra de la Gavarresa i estès a l’extrem J meridional del terme. Long. 1°58’04” — Lat. 41°49’30”.
Hom pot anar-hi prenent la carretera que d’Artés es dirigeix cap a Avinyó. Després d’un revolt molt pronunciat i poc abans d’arribar al quilòmetre 48, a la dreta hom segueix un camí que, en molt poca estona, porta a l’església, la qual es dreça molt a prop de la carretera, des d’on és perfectament visible. Cal demanar la clau al rector d’Artés; si, a més a més, volem veure l’absis, aleshores caldrà introduir-nos a la casa del costat, utilitzada actualment per la Fraternitat de Malalts de Manresa, amb seu a la Clínica de Sant Josep. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Artés, al lloc d’Horta. Aviat degué adquirir categoria de parròquia, que conserva encara avui.
El lloc i l’església apareixen citats abans del 1154 com a parròquia d’Horta i el 1175 i el 1199 és esmentada com a Santa Maria d’Horta. Al final del segle XVII l’edifici sofrí diverses modificacions que li han fet perdre la seva fesomia medieval; entre els anys 1686 i 1691 fou ampliada afegint-hi diverses capelles laterals; el 1830 es feu la façana actual. El campanar, massissa torre, també és posterior; possiblement s’aixecà damunt el basament d’una torre anterior. L’església es troba en culte com a parròquia. (ABC-FJM-AMB)
Església
El temple romànic, dedicat a Santa Maria, constava d’una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant, per un absis semicircular ornat a l’estil llombard; ara, però, a causa de les transformacions que s’hi feren, només queden alguns fragments dels murs de la nau i la capçalera que, actualment, s’obre a l’interior de la rectoria, per la qual cosa no és visible des de l’exterior, llevat d’un petit fragment, situat al cantó sud-oriental, on, a la part superior, són ben patents unes arcuacions cegues, sobre les quals hi ha encara un fris de dents de serra. A la base hom també observa una socolada formada per dos reduïts esglaons.
A migdia, sobre les construccions modernes, hom pot veure la part superior del mur de la nau, la qual fou trossejada per l’obriment de capelles laterals i per la refecció de la façana de ponent.
Al centre de l’absis hi ha encara els vestigis d’una finestra —ara tapiada— rematada amb un arc de mig punt adovellat.
La part interna de la capçalera mostra una planta semicircular i és coberta amb una volta d’un quart d’esfera. Amb tot, els seus paraments han estat enguixats i profusament decorats amb pintures modernes, les quals són presidides per una imatge de la Mare de Déu, titular del temple.
La volta de canó no sembla pas l’original: hom la devia refer en alguna campanya d’obres.
Atesa la decoració que mostra l’absis, aquest temple sembla obeir a una obra del segle XI.
A desgrat del camuflament de les parts romàniques, l’edifici és ben conservat. (FJM-AMB)
Treballs de restauració posteriors
L’any 1987 es realitzaren unes obres de restauració integral d’aquest edifici, a càrrec de la Generalitat de Catalunya i del bisbat de Vic. Els treballs van consistir, bàsicament, en la neteja i la consolidació dels murs de l’església, així com la restauració de la coberta. (FVM)
Bibliografia
- Joan Tresserra: Notes històriques de Sant Joan d’Avinyó, Manresa 1932.