Situació
Un aspecte de l’exterior de l’absis ofegat per construccions posteriors.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església presideix un petit nucli habitat, situat al cimal d’un turó que es dreça a la riba esquerra del Cardener, prop de la carretera de Manresa a Solsona, a la banda septentrional del terme, ja ranejant el territori de Callús. Long. 1°47’19” -Lat. 41°46’15”.
Hom hi va des de Manresa per la carretera de Cardona, al quilòmetre 6,8 de la qual i a mà dreta, trobarem un camí que, amb un breu recorregut, porta a l’església. Cal demanar la clau a la rectoria. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Torroella. Durant un temps tingué funcions parroquials, que conserva encara. Depengué del monestir de Sant Benet de Bages per donació comtal.
El lloc i l’església són documentats el 1022 quan la comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, donaren o vengueren al monestir de Sant Benet de Bages un alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torroella, amb l’església que hi havia, que, pels termes, és Sant Martí de Torroella. La propietat comtal no tenia un origen en una fundació pròpia, sinó que la comtessa la tenia per compra i el fill pel seu pare. El 1077 ja trobem Sant Martí amb la categoria de parròquia, si bé en la relació de parròquies anterior al 1154 no hi consta, però sí en la del 1361, com també consta com el 1310 el prior i cambrer de Sant Benet de Bages feien col·lació de la rectoria de Sant Martí de Torroella per mort del rector anterior, i el dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir, si bé el 1685 consta que la col·legiata de Manresa rebia les rendes de la parròquia de Sant Martí de Torroella.
L’edifici sofrí el segle XIX una profunda transformació que pràcticament només deixà l’absis i el mur de ponent, que quedaven fora de la nova església, la qual prengué una altra orientació. Recentment, els propietaris del mas on l’absis romànic està endinsat l’han netejat.
L’actual edifici, amb les restes de l’antic, segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torroella, i l’estat de conservació és bo. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici romànic bastit al final del segle XII o al principi del XIII, però fortament mutilat durant els darrers anys del segle passat, ja que, en fer-se petit, hom construí un altre temple de proporcions més grans i orientat en sentit transversal a la primitiva construcció, amb la qual cosa el vell temple romànic restà inutilitzat i mig partit. Així, doncs, de la construcció romànica ara només resten fragments barrejats amb el temple modern i la rectoria. Tot i així, encara són ben patents alguns murs de l’edifici. En efecte, ultra el manteniment d’una part del mur de tramuntana, a llevant, bé que mig amagat per una edificació moderna, es conserva l’absis, i, a ponent, hom distingeix perfectament una part del mur frontal, a la part superior del qual encara és visible un bonic finestral de doble esqueixada rematat amb un arc de mig punt monolític, sobre el qual giravolta una nerviació a manera d’arquivolta. El mur de migjorn és el que ha estat més trossejat. L’absis és de planta semicircular i és ben llis, sense decoració. A causa d’una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas on resta tancat, no es veu la finestra que devia obrir-se a la part central. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Francesc Comas i Closas, i d’altres: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan de Vilatorrada 1984, pàgs. 61-65.