Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Castell de Jafra (Olivella)
Art romànic
El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el primer, jutge, i l’altre, batlle reial de Vilafranca del Penedès El castell…
Tuvalu 2018
Estat
El mes d’octubre, el país va posar en marxa un nou sistema d’alerta de grans onades i tempestes marítimes, que són un perill real en aquest país que tan sols s’eleva pocs metres per sobre del nivell del mar En el marc de la campanya per cridar l’atenció internacional sobre el perill que el canvi climàtic suposa per a la supervivència dels petits estats insulars del Pacífic, Tuvalu va portar al Consell de Drets Humans de l’ONU l’amenaça de l’increment del mar sobre els drets fonamentals dels seus habitants i la necessitat que se’ls assigni l’estatut de refugiats en cas de veure’s…
Palau 2016
Estat
Aquest país, lliurement associat als EUA, va celebrar eleccions presidencials al novembre, que van donar de nou la victòria a Tommy Remengesau enfront del seu cunyat, Surangel Whipps, per un marge de tres-cents vots L’economia va seguir a bon ritme 9,4% del PIB, amb una renda per capita de les més altes del Pacífic Malgrat tot, el model econòmic de Palau és molt dependent de l’exterior, ja sigui per les donacions dels EUA i de Taiwan o per l’auge del turisme 85% del PIB, en què la Xina té un paper creixent, ja que suposa el 50% de visitants, fet que va portar el Govern a limitar…
Gonçal Peris
Retrat procedent de les taules dels reis d’Aragó, realitzades per Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Actiu a València, treballà des del començament del 1400 amb Pere Nicolau, i a la seva mort en no aconseguir fer-se càrrec del seu taller, que passà a Jaume Mateu, nebot de Nicolau, hom suposa que n'obrí un de propi Amb els pintors esmentats forma part del principal grup de pintura valenciana internacional, d’arrel francoborgonyona, inspirada en les miniatures del duc de Berry i de la cort de Borgonya Collaborà amb Andreu Marçal de Sax, i amb Guerau Gener obrà la taula de Sant Climent i Santa Marta 1405-07, Museu de la Seu de València Durant molts d’anys se l’ha conegut per mestre…
llegat
Dret civil
Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular, a diferència de la institució d’hereu, que suposa successió a títol universal.
La persona afavorida amb un llegat és anomenada legatari Els tipus principals de llegat són el llegat de domini , que atribueix immediatament al legatari la propietat dels béns o drets reals o de crèdit determinats i propis del testador, i el llegat de crèdit , que imposa al gravat d’efectuar una determinada prestació a favor del legatari
comparació
Retòrica
Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell.
La comparació és distingeix de la metàfora o de la imatge perquè no consisteix en una substitució d’un terme per un altre, sinó en una juxtaposició de dos termes comparats, i la relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical, per exemple, com, talment, així
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
Escorxador
L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular…
Guillem Despuig
Música
Teòric de la música, probablement valencià.
Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina