Resultats de la cerca
Es mostren 3119 resultats
areng del Pacífic
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids, molt semblant a l’areng, que viu a les costes nord-americanes i asiàtiques del Pacífic.
La producció anual és molt més baixa que no pas la de l’areng unes 50000 t
apicodental
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicodentals d i t, anomenats, a vegades, només dentals
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…
farga de l’Areny
Farga
Antiga farga, una de les cinc més importants d’Andorra, situada a 1 268 m d’altitud, a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua avall i dins la parròquia d’Ordino.
El 1872 produí 96 t de ferro Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol Actualment és una serradora
síndrome de Sézary
Patologia humana
Procés de proliferació dels limfòcits del tipus T, considerat la variant leucèmica del limfoma micosi fungoide.
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
L’exposició oral
Educació
Conceptes previs Fer una exposició oral vol dir haver de parlar en públic, per més que, si es tracta de la classe, el públic et resulti molt familiar o conegut Sovint, parlar en públic impressiona, i això pot fer que estiguis més nerviós del que estaries en una conversa habitual entre companys Que et vinguin uns certs nervis abans de fer una exposició oral és del tot normal Això li passa a molta gent No t’hi amoïnis més del compte L’important és saber combatre els nervis D’entrada, comprovar que no ets l’únic que té nervis potser és una primera manera de començar a superar-los Nervis a banda…
semicultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa (per exemple, l’influx del llatí eclesiàstic) no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.
Per exemple, spatula ha conservat a mitges el grup secundari t'l en ‘espatlla’, que en vetula ha evolucionat a ‘vella’
martingala
Matemàtiques
Procés estocàstic
de Markov {
X n
} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t
, té una esperança condicionada
essent aquest el valor pres en l’instant
t n - 1
.
L’origen d’aquest nom prové de l’estudi dels jocs d’atzar quan hom vol descriure la fortuna d’un jugador immers en un sistema de jocs que són “neutres” en el sentit de l’esperança matemàtica
transformacions de Lorentz
En la teoria de la relativitat, formulació matemàtica que dona la correspondència entre les coordenades x, y, z, t d’un sistema de referència inercial S i un altre S’ de coordenades x’, y’, z’, t’.
El segon sistema es mou amb una velocitat v rectilínia i uniforme respecte al primer i al llarg de l’eix x Les transformacions de Lorentz són c essent la velocitat de la llum Si en aquestes relacions hom fa v / c → 0, és a dir, si hom considera velocitats v molt inferiors a la de la llum, obté les fórmules de transformació de Galileu de la mecànica clàssica principi de relativitat de Galileu Si les transformacions de Lorentz són aplicades a obtenir la transformació d’un segment definit per la diferència x 1 - x 2 de les coordenades de dos punts, en passar a x’ 1 - x’ 2 resulta És a dir,…