Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
colom roquer

Coloms roquers
CC Mike Pennington
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 33 cm de llargada i plomatge gris-blau, amb la gola, el bescoll i el pit de color cendrós amb reflexos metàl·lics, verds i violats, i les ales travessades per dues franges negres.
Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura Entre aquestes darreres es…
aimara
Dona de l’ètnia aimara, Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…
Sant Joan de les Anoves (Oliana)
Art romànic
Situació Vista de la façana ponentina d’aquest petit edifici format per una única nau ECSA – JA Adell L’església de Sant Joan és al costat del mas Sant Joan, situat a uns 15 km d’Oliana per la pista que passa per Eroles i Santa Eulàlia de les Anoves JAA Mapa 34–11 291 Situació 31TCG632665 Història No es coneix cap notícia d’aquesta esglesiola, si bé el lloc de les Anoves és documentat des de l’any 972 Tradicionalment havia estat sufragània de Santa Eulàlia de les Anoves MLlC Església Es tracta d’un edifici de filiació dubtosa i molt transformat, que consta d’una nau única,…
Arxiu Municipal d’Oriola
Historiografia catalana
Dipòsit de diversos nuclis documentals d’ampli abast cronològic format pel fons de l’administració local de l’antic terme d’Oriola i altres fons de distinta procedència.
Tradicionalment emplaçat a l’Ajuntament d’Oriola, aquest arxiu es troba actualment a l’edifici de la Biblioteca Pública Fernando de Loazes d’aquesta ciutat, situada a la plaça del Marquès de Rafal, gràcies al conveni subscrit per l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana l’any 1993, en què s’acordà la seva transferència temporal per un període de 25 anys, amb l’objectiu de facilitar-ne la gestió i conservació Els fons de l’Arxiu Municipal d’Oriola formen una secció pròpia en aquest conjunt i mantenen la disposició, numeració i signatura anteriors, fet que facilita la tasca de l’…
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou…
,
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les…
Sant Andreu de Vilagrasseta (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Segurament la primera referència d’aquesta església s’ha de cercar en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on la parròquia de Villa Grassa apareix esmentada entre les parròquies de Rubiols i Montoliu El poble de Vilagrasseta fins al segle XIII conegut amb el nom de Vilagrassa, igual que el seu homònim de l’Urgell és a prop de Montoliu, al nord-est L’any 1133 el senyor de Vilagrasseta, Guillem Dalmau de Cervera, féu donació a l’església de Sant Andreu de l’alou que havia comprat a Ramon Joan i els farraginals que tenia entre Vilagrasseta i Gramuntell Un nét de…
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…
wok

Wok
Alimentació
Paella de forma troncocònica i de parets altes, tradicionalment de base còncava i de ferro, que s’utilitza principalment per a saltar i fregir aliments, pròpia de la cuina xinesa.
gouda

Formatge gouda
© Turisme d’Holanda
Alimentació
Formatge holandès elaborat amb llet de vaca entera o parcialment descremada, originari de la ciutat del mateix nom; és presentat tradicionalment en forma de bola i recobert de cera groga.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina