Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
Alice Munro

Alice Munro
© Random House Books Australia
Literatura anglesa
Escriptora canadenca en llengua anglesa, de nom de soltera Alice Ann Laidlaw.
Estudià en 1949-51 a la Universitat de Western Ontario, que abandonà abans de graduar-se S’establí aleshores a la Columbia Britànica i del 1963 al 1972 fou llibretera a Victòria illa de Vancouver Aquest any retornà a Ontario, on residí des d’aleshores, amb dedicació exclusiva a la literatura Considerada un dels grans mestres del relat curt en llengua anglesa, les seves narracions d’estil aparentment senzill i fluid tracten les reaccions i les motivacions de personatges generalment femenins enfrontats al seu entorn, que acostuma a ser d’un localisme molt acusat L’any 1968 publicà el seu primer…
Josep Ramis de Ayreflor i Sureda
Historiografia catalana
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles…
,
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la…
Àlex Casanovas i Hernández
Cinematografia
Actor.
Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern…
Manel Armengol
Fotografia
Fotògraf.
S'inicià com a fotoperiodista a la premsa de la seva ciutat natal, i aviat es convertí en un dels fotògrafs més destacats de la Transició pels seus reportatges de la lluita antifranquista al carrer En particular, la foto presa al febrer del 1976 en la qual diversos policies apallissaven un grup d'activistes al passeig de Sant Joan de Barcelona entre els quals es trobaven Lluís Maria Xirinacs i Ferran Garcia Faria en la primera gran manifestació pacífica convocada per l'Assemblea de Catalunya causà un gran impacte internacional No publicada per cap diari de l'Estat espanyol, però sí per…
William Randal Cremer
Política
Sindicalista i polític britànic.
Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels Comuns, però no…
Pere de Xèrica i de Lloria
Història
Baró de Xèrica.
Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra A la mort del seu germà Jaume 1335 heretà la baronia de Xèrica El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336 El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella això li valgué el nomenament d' adelantado mayor Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de…
Nicole Kidman

Nicole Kidman (2011)
Christian (CC BY-NC-ND 2.0)
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de Jane Campion…
Aitana Sánchez-Gijón De Angelis
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica castellana.
Creà la companyia de teatre Strión Ha participat en pellícules com A Walk in the Clouds 1995, d’A Arau Boca a boca 1995, de M Gómez Pereira La camarera del Titanic 1997 i Volavérunt 1999, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià, de JJ Bigas Luna Yerma 1998, de P Távora Hombres felices 2001, de R Santiago El maquinista 2004, de B Anderson premi Barcelona a la millor actriu La puta y la ballena 2004, de L Puenzo Animals ferits 2006, de V Pons Bosque de sombras 2006, de K Serra Parlami d’amore 2008, de S Muccino The Frost 2009, de F Audi Gli sfiorati 2011, de…
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina