Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Oca vulgar
L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.
Vallverda
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat, que conté les caseries de Vallverda Alta i, en part al terme de Santa Pola, de Vallverda Baixa
.
El 1914 fou erigida la parròquia Santa Anna
Almorqui
Caseria
Caseria del terme municipal de Monòver (Vinalopó Mitjà), situada al vessant septendrional de la serra del Coto, a l’extrem occidental del terme, prop del poble de les Cases del Senyor.
el Somo
Casa del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), prop del cim de l’altiplà (1 093 m alt.) que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d’Alcoi (Alcoià).
la Canalosa
Caseria
Caseria del municipi del Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà) dividida en la Canalosa de Dalt i la Canalosa de Baix, situades entre les serres dels Frares i de la Cava.
els Bertrans
Caseria
Caseria del municipi de la Romana de Tarafa (Vinalopó Mitjà), situat a l’esquerra de la rambla de Tarafa i al vessant meridional de la serra dels Bertrans (574 m alt.).
el Realenc
Nucli
Nucli de població establert a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización dins el municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), al S de la vila, a la zona del Saladar.
L’any 1981 tenia 445 h
Els jaciments minerals i les mineralitzacions als Països Catalans
Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden resumir en tres conjunts…