Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Pèire Vidal
Literatura
Trobador provençal.
Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus, vescomte de Marsella, i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat o Monferrato i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta Conseller dels grans personatges del seu temps Bonifaci I de Monferrato, Alfons VIII de Castella, formà part del seguici de Constança d’Aragó a Hongria i és possible que acompanyés Ricard Cor de Lleó fins a Xipre en ocasió de la tercera croada, posseeix una personalitat poètica inconfusible i original, plena d’enginy i d’agudesa Hàbil en la…
,
Agnès Varda

Agnès Varda (2010)
FICG 25 / Oscar Delgado (CC BY 2.0)
Cinematografia
Directora cinematogràfica belga nascuda Arlette Varda.
Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7 1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981, Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991, una evocació…
Benet Tristany
Història
Guerriller carlí.
Oncle del també del guerriller carlí Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives de…
Hugh Thomas
Historiografia
Historiador i polític anglès.
Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…
Ramon Sunyer i Clarà

Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…
Francisco Suárez
Filosofia
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, filòsof i teòric juridicopolític.
Jesuïta 1564, el representant més destacat de l’escolàstica del s XVI, professà filosofia i teologia a diversos collegis de l’orde a Castella, a Roma i, finalment, a Coïmbra Conegut també com a doctor eximius , interpretà lliurement Tomàs d’Aquino i establí, així, el que hom ha anomenat suarisme , i la seva influència fou decisiva no sols sobre el seus contemporanis, àdhuc entre els protestants, ans també en figures posteriors, com Leibniz aquesta influència, d’altra banda, es donà tant en l’àmbit de les qüestions filosòfiques com, sobretot, en el camp del dret i la política…
Castell del Tallat (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell devia ésser construït a l’indret on ara hi ha el santuari del Tallat, a l’extrem meridional del terme municipal, tocant a la Conca de Barberà Fou un domini de la família Cervera El primer esment del lloc de Tallat de Barberà es troba en un document possiblement fals, datat entre el 1038 i el 1058, pel qual el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren a repoblar el puig de Forès a Mir Foguet i a Bernat Llop El 1079 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalèn concediren en feu a Mir Eromir i a Anglesa el puig del Tallat amb els seus termes, on devien…
Castell del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell és situat a 390 m d’altitud, a la dreta del riu d’Ondara Aquest indret és poblat des de temps remots, ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics, i prop del poble s’ha descobert una necròpoli romana possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana, encara que històricament no sigui documentat El seu nucli antic es formà entorn del castell del Talladell, del qual avui dia no queda cap vestigi arquitectònic, però sí alguns documents d’època medieval La primera referència d’aquesta fortalesa data del 1063, any en què els…
Sant Andreu de Montconill (Biosca)
Art romànic
Situació Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta ECSA-X Solé L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena Mapa 34-13 329 Situació 31TCG678402 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior XSB Història Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat El mas i el terme de…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís…