Resultats de la cerca

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València 1974-89 Excellí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les…

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78 Collaborà en…

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses…

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991…

Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic agrégation i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novella Vendredi ou les limbes du Pacifique 1967, una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, allegories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran…

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…

L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona 1960 amb la pintura i la interpretació S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm Casi nada , J’aime , Immanències , Infidelitat , als quals seguiren Segundos fuera 1969, Guaraní 1970 i Amor 70 1970 Passà després als 16 mm i rodà els curts  Donde se oye el silencio 1972, Grotesque show 1972-73, El gran vacío 1974, La rage 1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia, Un lugar bajo el sol…

Donat en adopció poc temps després de néixer, tingué una infantesa i una joventut conflictives El 1949 es traslladà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, amb la intenció d'esdevenir escriptor mentre es guanyava la vida amb oficis heterogenis Bé que també escriví novella i poesia, causà impacte amb la seva primera obra teatral,  The Zoo Story 1959, que pot ser inscrita en el teatre de l'absurd Les seves obres següents, ja més realistes, mostraren els temes centrals de la seva producció una crítica ferotge de les convencions sobre les quals s'assenta la vida de la classe mitjana…

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado…