Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
Club Ciclista Castelldefels
Ciclisme
Club de ciclisme de Castelldefels.
Fundat l’any 1981, començà organitzant proves de la Challenge Baix Llobregat i curses de caràcter social de ciclisme i triatló El 1995 creà l’escola de ciclisme i al cap d’un any organitzà el primer Trofeu Ciutat de Castelldefels en la categoria de ciclosport També creà un equip de ciclisme amateur i la secció femenina de l’equip, que participà en el Giro d’Itàlia femení 1997 amb corredores com Estela Peris i Marta Vilajosana
Biciclot
Ciclisme
Entitat cicloturista de Barcelona.
Nasqué el 1986 amb programes com ara "Viu Collserola en Bici" L’any següent, difongué el programa "La Bicicleta al carrer" Durant diversos anys organitzà les 24 hores amb bici per Barcelona, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme Posteriorment organitzà activitats vinculades al lleure, com La festa de la bici i el Joc de les Rodes 1990-2005, La bicicletada escolar 1993-2005, la Gimcana en bici per Barcelona i la Bicicletada pel Baix Llobregat
TALGO
Tren articulat inventat per l’enginyer militar basc Alejandro Goicoechea Omar (Elorrio 1895-1984), caracteritzat per la seva estructura articulada triangular, amb eixos dirigits, lligats cadascun amb l’anterior per dues barres que coincideixen en el seu punt mitjà, i pel fet que les rodes, en un mateix.
El TALGO és molt més lleuger que els altres trens, i el seu centre de gravetat és molt més baix Els vagons són revestits amb un aliatge d’alumini, i la seva poca alçada disminueix considerablement la resistència de l’aire Els avantatges més importants d’aquest tren són el gran rendiment, la gran estabilitat, la seguretat i la rapidesa Les primeres proves del TALGO foren efectuades el 1942, i la primera unitat entrà en servei el 1950
Unió Ciclista Igualadina
Ciclisme
Club ciclista d’Igualada.
Fou fundat el 1945 i presidit per Jaume Jorba La seva activitat organitzadora fou molt intensa i creà nombroses competicions, com el Trofeu Mossèn Borràs, el Gran Premi d’Òdena, el Trofeu Diputació de Barcelona, el Gran Premi Baix Penedès, el Gran Premi Ciutat d’Igualada, el Trofeu Vila de Piera, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Futbol Club Barcelona per elit i sub-23 També ha organitzat diferents edicions dels Campionats de Catalunya de ruta i contrarellotge
Emili Blanch i Roig

Emili Blanch i Roig
© AHCOAC
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…
Josep Guardiola i Grau
Economia
Comerciant.
Fill d’una de les famílies notables de l’Aleixar, emigrà a a Guatemala, on treballà en negocis de propietat immobiliària i en el comerç d’importació i exportació, mitjançant el qual introduí a Espanya diversos productes desconeguts fins aquell moment Fou titular de la important propietat Chocolá i accionista del Canal de Panamà quan els francesos van iniciar l’obra A París, on residí anys, publicà la gramàtica d’una llengua inventada per ell Gramatica uti nove prata kiamso orba 1893 Adoptà una actitud de veritable indià envers el seu poble natal, on amb la fortuna feta a Amèrica…
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir, probablement…
Maria Teresa Cabré i Castellví

Maria Teresa Cabré i Castellví
© Universitat Pompeu Fabra
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre…
,
Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, el gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…