Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la…
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «…
Manuel Escudé i Bartolí
Historiografia catalana
Estadístic i demògraf.
Estudià a Reus, on collaborà en diverses revistes Membre funcionari de l’Instituto Geográfico y Estadístico, fou destinat a Girona i a Barcelona Fou vicesecretari del Foment del Treball Nacional Nomenat cap d’estadística municipal de Barcelona 1902, fundà i dirigí l’ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona 1903-22 i el Boletín Municipal , on per primera vegada es presentaren les dades ordenades de manera coherent, amb anàlisis descriptives i valoratives de l’estat i l’evolució dels serveis municipals Impulsà la divulgació de les anàlisis estadístiques, l’estudi de l’evolució de la…
Roger Bigelow Merriman
Historiografia catalana
Historiador hispanista nord-americà.
Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de Catalunya…
forma cíclica
Música
Obra musical en què alguns o tots els moviments que la componen queden vinculats per un mateix material temàtic.
El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…
Catalunya en Comú Podem
Política
Coalició electoral.
Fou creada per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 convocades en aplicació de l’article 155 de la Constitució, pel qual el govern espanyol intervenia la Generalitat de Catalunya Constitueix una continuació, quant a formacions integrants i ideari, de Catalunya Sí que es Pot , bé que els seus dos principals portaveus, Joan Coscubiela i Lluís Rabell, no repetiren candidatura, i en el seu lloc Xavier Domènech , de Podem Catalunya , se situà al capdavant de la coalició Obtingué el 7,4% dels vots i 8 diputats Quart grup en representació al Parlament de…
Servei de Mitjans Audiovisuals
Cinematografia
Ens que forma part de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que té com a finalitats la informació, l’assessorament, la difusió, la recerca i la formació del professorat, així com la producció de material audiovisual educatiu, la dotació a centres i la coordinació d’experiències.
El servei ha donat suport a la introducció de l’audiovisual com a recurs didàctic i com a llenguatge en el món educatiu Nasqué el 1986 amb el nom de Programa de Mitjans Audiovisuals PMAV, després d’una fase prèvia 1982-85 marcada pel Pla d’Incorporació del Vídeo a l’Ensenyament gestionat per una Comissió de Mitjans Audiovisuals El 1990, Jordi Moral assumí la direcció en funcions del PMAV, que el 2000 passà a ser SMAV A més de continuar i ampliar la seva tasca audiovisual, té una videoteca de temàtica educativa i cultural que es pot copiar o consultar via internet www xtec es/audiovisuals D’…
Colectivo Cine de Clase
Cinematografia
Col·lectiu constituït pel matrimoni format per Helena Lumbreras Giménez (Conca 1934 - Barcelona 1995) i Marià, Maro, Lisa Escaned (Albalat de Cinca, Osca 1945), catedràtic de filosofia.
Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…
Fernando Grande-Marlaska Gómez
Dret
Jutge i polític basc.
Llicenciat en dret el 1985 per la Universitat de Deusto, el 1987 accedí a la carrera judicial i el 1988 fou nomenat jutge a Santoña Santander, on exercí fins el 1999, que ocupà una plaça a l’Audiència Provincial de Biscaia Jutge de l’Audiència Nacional des del 2004, inicialment en substitució de Baltasar Garzón , fou titular del jutjat central d’instrucció número 5 2007-12 En aquest càrrec instruí diverses causes contra presumptes membres d’ ETA , entre les quals contra Arnaldo Otegi per enaltiment del terrorisme finalment arxivada i el 2009 dictà presó per a 31 presumptes membres de Segi,…
Fernando Lerín

Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…