Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Catherine de Vivonne
Història
Marquesa de Rambouillet, filla de Jean de Vivonne, ambaixador de França a Roma, i de Giulia Savelli.
Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet
Talāl I de Jordània
Història
Rei de Jordània (1951-52).
Militar, serví en l’exèrcit de l’Iraq Fou proclamat príncep hereu el 1946 i assolí el govern en ésser assassinat el seu pare el rei Abdallà I Declarat incapacitat per malaltia mental, abdicà en favor del seu fill Ḥusayn
Cristià VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1766-1808).
Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència…
Episcopologi de Girona. Segles VI-XII
Art romànic
Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…
riera de Merola
Riera
Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola.
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al segle IX
la Trinitat de Batet
Santuari
Santuari del municipi d’Olot (Garrotxa), dins l’antic terme de Batet de la Serra, enlairat a la serra de Batet (741 m alt.); hom hi celebra aplecs i romiatges i prop seu hi ha un hostal.
la Canta-rana
Riu
Riu dels Aspres (Rosselló), afluent per l’esquerra del Rard, que neix prop de Calmella i, després de rebre, aigua avall de Montoriol, per l’esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al seu col·lector prop de Nils.
La seva capçalera rep també el nom de riera de Sant Amanç
rebuf
Ciclisme
Esports de motor
En ciclisme i en els esports de motor, buit aerodinàmic generat darrere seu per un vehicle en moviment, que pot ésser aprofitat pel vehicle que el segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister (Cîteaux). Data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos (cistercenc).
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819