Resultats de la cerca

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…

Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica en obres com…

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué centenars d’obres…

Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del contrapunt És notable també…

Inicià la seva formació musical amb el seu oncle, Th Spofforth, que era organista de Southwell Minster, i després es traslladà a Londres, on estudià composició amb B Cooke i piano amb D Steibelt La seva obra està constituïda bàsicament per cançons i glees El 1793, dos glees seus foren premiats pel Gentlemen’s Catch Club, fet que ajudà a donar projecció a la seva carrera compositiva Durant un cert temps, fou director del cor del Covent Garden de Londres Fou organista de la Fitzroy Chapel i també es dedicà a la docència El seu nom, com a compositor de glees , es troba al mateix…

Membre d’una nissaga de músics, es formà musicalment amb el seu pare i estudià lleis per tal de dedicar-se a l’advocacia, però el 1836 es decantà per la música i esdevingué organista de la parròquia de Blackburn En aquesta època començà a compondre les primeres obres per als serveis religiosos Fou molt reconegut com a organista, sobretot en la seva pràctica d’acompanyant dels serveis anglicans en diferents parròquies, com les londinenques de Saint Philip i de Saint Pancras Destacà també com a dissenyador d’orgues, entre els quals els de Leeds i el de la parròquia de Saint Andrew a Glasgow Les…

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems ,…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies manuscrites La seva…

Deixeble de Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest, el 1920 es traslladà a Holanda per a treballar com a pianista i compositor Establert a París des del 1924, fou l’impulsor de la Société Triton per a la música de cambra contemporània, amb la qual realitzà diferents concerts Al mateix temps substituïa A Honegger a l’Escola Normal de Música de París quan aquest no podia impartir les classes Dividida la seva obra en dos grans blocs, el primer 1920-27 conté peces que palesen la influència del Romanticisme i, també, de la música bartokiana i stravinskyana En el segon, és evident la…