Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
àcid al·lantoic
Química
Intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics (mamífers exclosos).
Prové de la hidròlisi de l’allantoïna per enzims també presents en vegetals Per hidròlisi àcida o enzimàtica dóna urea i àcid glioxílic Forma cristalls que es descomponen a 173°C, poc solubles en aigua i en els solvents orgànics
subdivisió
Música
Unitat mètrica que resulta de dividir la divisió del temps de compàs (o simplement divisió).
De vegades, però, els termes subdivisió i divisió són emprats indistintament Les subdivisions es poden agrupar en unitats mètriques de nivell superior en divisions, precisament o dividir en unitats mètriques de nivell inferior, que no reben cap nom concret
feixa
Física
Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc), equivalent a 1/12 o a 1/16 de quartera.
Així, a Camprodon equivalia a 2,0507 o 1,538 àrees, respectivament, i a Olot, a 2,481 o 1,860 àrees
processament de senyal
Electrònica i informàtica
Tractament a què és sotmès un senyal per a aprofitar-ne o eliminar-ne alguna característica.
Pot ésser analògic o bé digital en aquest darrer cas, les dues operacions bàsiques del processament són la suma i la multiplicació
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
tricicle

Tricicle
Transports
Vehicle automòbil de tres rodes, generalment dues al darrere i una al davant, proveït o no d’un motor sovint de petita cilindrada i generalment de motocicleta, amb selló per al conductor i amb una caixa al darrere d’aquest o, eventualment al davant, emprat per a petits transports.
Les rodes del darrere, o una de sola, són motrius, i la del davant, guiada amb manillar o amb volant, directriu
ortiga

Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d…
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les…