Resultats de la cerca

Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà 1707, Figueres 1709 i Girona 1710 El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo

Notable estilista, conegut com “el poeta de la brasilitat”, la seva obra tingué una evolució molt important a partir del poema Banguê 1927 fins a Invenção de Orfeu 1952, llarg poema on ressorgeixen els mites angoixants de la seva infantesa al nord-est brasiler Fou també un conegut pintor

Continuà la publicació del periòdic rossellonès Le Publicateur , i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise 1856-66 Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà

Participà en la conquesta de Cuba 1514, i posteriorment fou enviat a Mèxic pel governador de Cuba, Velázquez, per sotmetre Cortés, el qual l’atacà a Cempoala i el féu presoner 1520 Alliberat 1523, tornà a la península Ibèrica i organitzà una expedició a La Florida 1528, que fracassà Morí en un naufragi

Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà…

Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles

Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875

Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió

Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a…