Resultats de la cerca
Es mostren 5263 resultats
Laura Flaqué Centellas
Natació
Waterpolo
Nedadora i jugadora de waterpolo.
Membre del Club Natació Montjuïc, fou dotze vegades campiona de Catalunya un cop en 200 m lliure 1980, tres cops en 800 m lliure 1982, 1983, 1984, un cop en 100 m braça 1979, tres cops en 200 m braça 1979, 1980, 1981, dos cops en 200 m estils individual 1979, 1981 i dos cops en 400 m estils individual 1979, 1981 En l’àmbit estatal, fou campiona de 200 m braça 1980, 4 × 100 m estils 1980 i 4 × 100 m lliure 1978, 1983, prova en la qual establí el rècord d’Espanya 1980, 1983, el segon cop amb l’equip del CN Montjuïc Participà en el Campionat d’Europa júnior 1978, en els Jocs…
Enric Gensana Merola
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida i la temporada 1955-56 actuà amb el primer equip, a segona divisió La temporada següent ingressà al FC Barcelona, en el qual s’estigué fins el 1967, encara que el seu darrer partit oficial el disputà la temporada 1963-64, en què una important lesió estroncà la seva trajectòria Després fou cedit a l’Osasuna 1964-65 i tot seguit al Comtal 1965-67, però en no recuperar-se del tot es retirà Al Barça formà una mítica línia de mitjos amb Segarra i Vergés Actuava també de central i se’l considerà el millor defensa de les…
Cèsar González Llorens
Esgrima
Tirador, mestre d’armes i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…
Ramon Maria Calderé Rey
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on acostumava a actuar d’extrem esquerre Jugà al Barcelona Atlètic 1977-79, després fou cedit a l’Alcalá de Henares 1979-80 i el Valladolid 1980-81 i retornà al Barcelona Atlètic La temporada 1984-85, actuant ja de centrecampista, ingressà en el primer equip de la mà de Terry Venables Romangué al club fins la temporada 1987-88 amb el balanç d’un títol de Lliga 1984-85, un de Copa del Rei 1988 i un de la Copa de la Lliga 1986, a més de ser finalista de la Copa d’Europa 1986 i de la Copa 1986 i després d’haver disputat…
Maria Àngels Casafont Vilar

Maria Àngels Casafont Vilar
© Arxiu M.À. Casafont
Handbol
Jugadora d’handbol.
Llicenciada en Educació Física i Esports i màster en handbol per l’INEF de Barcelona 1982 Formada al Club Handbol Berga, començà a competir als onze anys i guanyà un campionat d’Espanya juvenil Jugà al Club Rancho Castelldefels que després passà a anomenar-se Handbol Catafels i Handbol Castelldefels fins que es retirà la temporada 1988-89 Amb aquest club ascendí a la màxima categoria, la divisió d’honor, la temporada 1977-78, i la temporada 1979-80 guanyà la primera edició de la Copa de la Reina i fou subcampiona de Lliga Un cop retirada 1988 continuà vinculada al club com a entrenadora i…
Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu

Camp de futbol de l'Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu
Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu
Futbol
Club de futbol de Manlleu.
Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys amb Tallers…
Manel Agustí Peypoch
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…
Esports 2017
Esport
L’esport català no va ser aliè al complex procés polític que va viure Catalunya durant tot l’any L’1 d’octubre, el dia del referèndum d’autodeterminació que va ser prohibit per l’Estat espanyol, el Barça havia de jugar un partit de Lliga al Camp Nou contra el Las Palmas Com a protesta per la violenta actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, la Junta va decidir que suspendria el partit, però finalment el president i els jugadors van optar per jugar-lo a porta tancada La decisió de jugar el partit va provocar la dimissió del vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, i del…
dards

Dolores Cascales i Laura Damond, membres de la selecció catalana de dards que participà en el Campionat Mundial del 2011
Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Esport que consisteix a llançar petits projectils amb la mà contra una diana situada a una determinada distància.
Es pot practicar individualment, per parelles o per equips de tres o més jugadors Cada jugador llança tres dards alternativament amb l’objectiu de completar una puntuació determinada o assolir uns sectors concrets de la diana una sèrie de vegades, segons la variant del joc i les regles amb què s’estigui jugant Les dianes convencionals són les que antigament estaven fetes de pèl de camell i que en l’actualitat són de fibres de sisal premsat d’origen africà, brasiler o xinès El seu diàmetre és de tretze polzades 451 mm i està dividida en vint seccions radials Cada secció està…
quadre manual
Equip de commutació d’una central telefònica manual, mitjançant el qual l’operadora pot efectuar la connexió entre les línies d’abonat i els circuits d’enllaç a fi d’establir les comunicacions telefòniques.
L’energia elèctrica necessària per a alimentar els aparells telefònics pot ésser fornida per una bateria allotjada a la central sistema anomenat de bateria central o bé per una pila associada a cada aparell sistema de bateria local