Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
Antoni Margil i Ros
Cristianisme
Missioner franciscà.
Entrà a l’orde el 1673 Rebé el nom religiós d’Antoni Margil de Jesús Tot just després de ser ordenat, el 1682, anà a Nova Espanya Mèxic amb el grup de religiosos reclutats pel missioner Antoni Llinàs i arribà al Collegi Apostòlic de Missions de la Santa Cruz de Querétaro Molt caminador, fou conegut amb el sobrenom d' El Andariego En el seu treball de missions va recòrrer milers de kilòmetres a peu, predicant a nombrosos pobles de Mèxic, Centramèrica i Texas El 1684 emprengué la primera expedició de missions al Yucatán, i, més tard, a Guatemala, acompanyat pel missioner Melchor López Malalt,…
Lluís de Vilafranca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…
, ,
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Avicenna

Miniatura d’Avicenna realitzada per l'historiador de la medicina Suheyl Unver
Filosofia
Nom amb què fou conegut a l’Occident llatí Abū ’Alī al-musayn ibn Sīnā, filòsof i metge irànic musulmà.
La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En…
Josep Maria Millàs-Raurell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Director de L’Instant en la seva segona etapa, collaborà a La Revista , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble , La Mainada , Esplai , Revista de Poesia , i Mirador , entre d’altres Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919, i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames 1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic El 1921 publicà L’orb , drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La vida se’n va…
,
Horacianes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Costa i Llobera publicada el 1906 que recull setze composicions escrites entre el 1904 i el 1906, excepte “A Horaci” (1879) i “Calma”, que és la traducció d’una de les odes d’Horaci.
Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…
,
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…
,
cinema romanès
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Romania.
La primera representació cinematogràfica tingué lloc el 27 de maig de 1896 Però el cinema romanès començà en unes condicions molt precàries i amb poc d’interès per part de l’estat L’any 1912 hom produí el primer llargmetratge Razboiul Independenţei ‘La guerra de la independència’, 1877-78 dels germans Brezeanu Cal citar, també, el film Manasse 1925 de JMihail El 1948 s’inicià una nova etapa arran de la nacionalització de la indústria cinematogràfica foren creats uns estudis que aportaren, a més de la realització, la producció dels films i incloïen una àmplia temàtica que va des de la…