Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
Pakistan 2011
Estat
Al maig, a 50 km de la capital, a la ciutat d’Abbottabad es va produir l’assalt i mort a mans de tropes d’elit nord-americanes d’Ossama Bin Laden, el terrorista més buscat del món i líder d’al-Qaida La notícia va agafar per sorpresa les autoritats pakistaneses, fet que va demostrar el deteriorament de les relacions entre els Estats Units i el Pakistan, que es va agreujar al llarg de l’any Per mirar d’acostar posicions, poc després de l’eliminació de Bin Laden, el senador John Kerry va visitar el país i, posteriorment, la secretària d’Estat, Hillary Clinton, i l’almirall Mike…
Joan Pinyol i Colom
Joan Pinyol i Colom (2025)
© Joan Pinyol
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, i arran del 2008 realitza una intensa activitat pedagògica en pro de la Memòria Històrica Ha publicat obres d’assaig i estudis en diverses revistes…
batalla d’Asinara
Història
Militar
Victòria que la flota catalana, comandada per Bernat de Cabrera, assolí sobre les forces genoveses de l’almirall Grimaldi el 27 d’agost de 1353 al golf d’Asinara.
33 galeres genoveses foren capturades i 5 enfonsades, sense cap pèrdua catalana
expedició dels almogàvers a Orient

Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…
Les descobertes de Cristòfor Colom. 1492-1504
El seu origen i l’any del naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la documentació corresponent De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània Les pàtries de Colom El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per a la firma Centurione…
Club dels Federalistes
Política
Entitat política federalista fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall, que en fou el primer president i el director del seu portaveu, El Federalista
(1868).
Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català
pacte de Tortosa
Història
Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall i signada a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalanoaragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i representà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids —Catalunya, País Valencià, les Illes, etc—, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal era, alhora, una aliança defensiva que pretenia de preservar i consolidar el contingut revolucionari del pronunciament del setembre del 1868, evitant la seva involució reaccionària Per…
Antoni Aulèstia i Pijoan
Antoni Aulèstia i Pijoan (BC)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Entitats culturals i cíviques
Historiador, crític literari i escriptor.
Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament…
, , ,
Cent seixanta-quatre multinacionals industrials. 2001
Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol No eren incloses, en la llista les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc— les del sector de la construcció —FOC, Comsa— les empreses financeres Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona les empreses turístiques —Husa, Derby, etc— les multinacionals domiciliades a la…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina