Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
Ibias
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel riu Ibias, delimita a l’W amb Galícia.
La capital del terme és San Antolín L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia boví, porcí, bestiar de llana i cavallí
Noreña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo i drenat pel riu Nora.
L’economia es sustenta en les activitats agrícoles i ramaderes i les indústries que en deriven
Riosa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, a l’W de Mieres i drenat pel riu Riosa.
El poblament del terme és disseminat, amb la capital a La Vega Agricultura i ramaderia Mines de carbó
Ribera de Arriba
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al S d’Oviedo i drenat pel riu Nalón.
De poblament dispers, el nucli del terme és Soto de Ribera L’economia és principalment agrícola i ramadera Central tèrmica
Somiedu
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel riu homònim, al límit amb Castella i Lleó.
La població hi viu majoritàriament disseminada El nucli del terme és Pola de Somiedu
Tapia de Casariego
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a l’E de la ria de l’Eo.
Agricultura, ramaderia i pesca Hi ha indústries derivades i manufactures de la fusta
Baltasar Carles d’Àustria
Baltasar Carles d’Àustria
© Fototeca.cat
Història
Príncep d’Astúries i de Girona, fill de Felip IV de Castella i d’Isabel de França.
Fou jurat el 1632 per les corts de Castella com a príncep hereu Fou repetidament retratat per Velázquez i el seu cercle
Organización Revolucionaria de Trabajadores
Partit polític
Organització fundada al setembre de 1969 a Madrid, quan el sindicat catòlic Acción Sindical de Trabajadores (1963) es radicalitzà i es convertí en partit.
A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…
Banū Qasī
Família muladí originària de la regió navarresa de l’Ebre, la qual, unes vegades al costat dels emirs de Córdova i d’altres en franca revolta, aconseguí (segles VIII-X) de formar un regne propi, amb l’aliança freqüent dels regnes veïns.
Provenia del comte Cassius, el qual renegà el cristianisme per conservar les seves propietats davant la irrupció de Mūsà ibn Nuṣayr a la península Ibèrica Mūsà ibn Fortun , net del comte visigot, es mantingué sota l’autoritat de l’emir Hišām I, i en morir 789, la seva vídua es casà amb Ennegó Aritza de Pamplona, regne que governà com a valí el seu fill Mutarrif ibn Musà ibn Fortun Un altre fill, Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun , arribà a governar sobre un territori que comprenia Tudela, Osca i Saragossa Enfrontat amb el veí regne asturià, fou derrotat per Ordoni I 859, i el seu poder anà minvant…
Orfeó Gracienc
Música
Societat coral fundada el 1903 a Gràcia (Barcelona) per Joan Balcells, que en fou director fins el 1936.
La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc , que assolí un nivell elevat, amb collaboracions d’interès…