Resultats de la cerca

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent estrena de L’or…

Es diplomà al Conservatori de Bratislava el 1950 i es perfeccionà a Praga i Weimar L’any 1962 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música de Bratislava, ciutat on fixà la seva residència Ha efectuat gires com a solista per Europa, el Japó, Corea i els Estats Units, i ha aparegut en concerts dirigits per Karel Ancerl, Antal Doráti, Gennadij Roždestvenskij, Kurt Masur i Václav Neumann, entre altres prestigiosos directors Ha estat membre del jurat en alguns concursos d’interpretació d’orgue a Leipzig, Chartres, Nuremberg i Budapest, i ha enregistrat nombroses obres de JS Bach i…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de directors corals en…

Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià…

Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants fent…

Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…

Estudià piano i clavicèmbal a Hannover i Amsterdam Del 1983 al 1986 fou membre del Musica Antiqua de Colònia, abans d’iniciar la carrera de solista al clavicèmbal i al fortepiano Interpreta un repertori de música molt ampli que abraça del segle XVII al XIX Ha collaborat amb altres músics, com Anner Bylsma i Fabio Biondi, i ha acompanyat cantants com Christoph Prégardien, amb qui ha enregistrat alguns lieder de L van Beethoven, J Brahms i F Schubert De la seva discografia, que inclou obres de Bach, Haydn, Mozart, Dušek i Mendelssohn, entre d’altres, es pot destacar un disc…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era organista a Lió, i els continuà amb Isidore Philipp, Édouard Risler i Louis Victor Vierne Durant vint anys fou professor del Conservatori de Lió i a partir del 1941 dirigí el centre Gaudí d’un notable prestigi com a concertista i estrenà obres de cèlebres compositors francesos, entre les quals Menuet sur le nom d’Haydn , de M Ravel, i Hommage à Haydn , de C Debussy Fou, a més, un eminent musicòleg amb un ampli camp d’interessos Realitzà estudis sobre l’obra de Jean-Marie Leclair, A Scarlatti, G Bononcini, Greber, l’escola napolitana dels…

La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…