Resultats de la cerca

L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha rebut un…

Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Besnet d’un dels fundadors del Banc de Sabadell  el 1881, Joan Baptista Corominas i Pla , es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Molt vinculat també pels lligams familiars al sector tèxtil del Vallès Occidental, la seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants , patronal associada a Foment del Treball, fou essencial per a negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962 L’any 1969 s’incorporà al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en fou elegit…

De tendència republicana, fou fundat el 1845 Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane No pogué sortir del 1853 al 1869 Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de collaboracionisme, fou substituït per Le Républicain , però la capçalera original fou recuperada el 1950 Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi Des del 1932 fa una edició destinada al departament de l’Aude…

Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el nom, ultra…

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…

Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província de Barcelona…

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també…