Resultats de la cerca

A l’hivern la gola, que és generalment rogenca, esdevé blanca, i els altres colors s’esvaeixen No és bon volador, però es cabussa i neda àgilment Habita als estanys, pantans i tolls dels rius És comú i nia als Països Catalans, com també a tot Europa, llevat del nord

Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament

Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosella, el Mosa, el Mosella i els Vosges El principal centre urbà és Metz Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paralleles i longitudinals en  cuestas La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosella El clima és rigorós, amb hiverns molt freds L’evolució…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…

Situació Sector sud-est d’aquesta església, parròquia del petit nucli de Llaberia ECSA - J Bolòs L’església parroquial de Sant Joan Baptista és situada al petit poble de Llaberia, en un apèndix al nord-est del terme municipal Mapa 33-18 472 Situació 31TCF188508 Porta a Llaberia la carretera local TV-3111, que arrenca de la carretera C-233, entre Tivissa i Vandellòs CPO Història L’esment més antic d’aquesta església és de la darreria del segle XIII, en què apareix el capellà de Llaberia en la relació de les dècimes papals del 1279 i el 1280 A causa de l’antiguitat de la parròquia, el seu…

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…

Publicà, fins que quedà interrompuda per la Guerra Civil, la collecció Biblioteca A tot vent noranta-dos títols de novella catalana i universal, clàssica i moderna Les versions eren a càrrec de traductors de renom Carner, Nin, etc Publicà també les colleccions “Oreig”, de novella “El Camí”, d’estudis econòmics i socials, i “Grumet”, per a infants El 1951 Queralt reprengué “Proa” a Perpinyà i completà “Biblioteca A tot vent” fins al número 100, a part la sèrie El pelegrí apassionat Represa a Barcelona 1965 per Societat Anònima Editora Aymà , sota el patrocini de Joan Baptista Cendrós i…

Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…

S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…

El cargolet Troglodytes troglodytes és un ocell de bardissa activíssim, de cos rodó i plomatge bru del mantell i més clar del dessota, però característic sobretot per les seves petites dimensions no sobrepassa els 9,5 cm i per la posició dreta de la cua Sol veure’s saltant pels branquillons de mates baixes, sovint als jardins Oriol Alamany El cargolet és sedentari i nidificador als Països Catalans, amb presència, a més, d’hivernants nord-europeus A la Catalunya Nord és present entre els 100 i els 2000 m, però només és comú a altituds mitjanes A Andorra, la Catalunya peninsular…