Resultats de la cerca

Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent de Sant Jeroni…

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia  D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de…

Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…

Des de la dècada de 1940, feu nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat, on obriren la via a l’agulla de la Figuereta 1951 El 1945 ingressà com a membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, i el 1960, al Grup d’Alta Muntanya GAM Obrí nombroses vies, conegudes com Torras-Nubiola , entre les quals destaca l’ascensió a la xemeneia de Sant Jeroni 1950 El 1978, juntament amb Nubiola i Josep Barberà, fundà el Grup Cavall Bernat Pel que fa a l’espeleologia, s’inicià al Club Muntanyenc de Terrassa 1948 i explorà sobretot…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…

Es troba vacant

Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910

Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat de Barcelona…