Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Oc
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Tolosa (Llenguadoc), el 1923, per Ismael Girard i Camille Soula.
Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent
Anne de Montmorency
Història
Mariscal, par i conestable de França.
Duc de Montmorency Lluità en les guerres d’Itàlia al costat de Francesc I de França, fou fet presoner a Pavia 1525 i participà en les negociacions del tractat de Madrid 1526 Governador del Llenguadoc, defensà la Provença contra l’emperador Carles V Durant el regnat d’Enric II de França fou fet presoner a Saint-Quentin 1557 i aconsellà el tractat de pau de Cateau-Cambrésis 1559 Regnant Carles IX de França formà part del triumvirat catòlic 1561, i en la lluita contra els hugonots fou fet presoner a Dreux 1562, però fou alliberat l’any següent Morí dirigint l’exèrcit catòlic a Saint…
Marta Gili
Crítica d’art i gestora cultural.
Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, formà part del comitè organitzador de la Primavera Fotogràfica de Barcelona 1983-88 i fou cap del departament de fotografia i arts visuals de la Fundació “La Caixa” 1991-2006 Membre del Comitè d’Adquisicions del Fons Nacional d’Art Contemporani del Ministeri de Cultura francès 1994-97, fou també directora artística de les edicions del 2002 i del 2003 del festival d’arts visuals Printemps de Septembre de Tolosa del Llenguadoc Del 2006 al 2018 fou directora del museu del Jeu de Paume Ha estat…
Joan Bennàssar i Vives
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona A vint-i-un anys féu la primera exposició, a Mallorca A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa Tolosa de Llenguadoc i dels Estats Units Nova York Igualment, ha participat en fires internacionals com Art LA, de Los Angeles, FIAC, a París, i ARCO, a Madrid La seva obra ha merescut diversos guardons Estilísticament es dedicà a la pintura matèrica i passà després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets…
bogomilisme
Història
Secta atribuïda al pope dit Bogomil i difosa a Bulgària a partir de mitjan segle X.
Intentà d’aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l’Església oriental confiscació i repartiment dels seus béns, així com l’abolició de l’esclavitud La secta, influïda per doctrines neomaniquees de l’Àsia Menor, conservava del cristianisme els llibres dels salms i dels profetes i l’oració del parenostre El centre de difusió fou la ciutat de Plovdiv o Filopòpolis, Tràcia El bogomilisme perdurà fins a la conquesta turca segle XV, després d’haver-se estès segles XI i XII per l’imperi Bizantí També influí sobre Rússia i moviments anàlegs d’Europa occidental,…
Domènec Pallerola i Munné
Literatura catalana
Periodista, escriptor i traductor.
Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou 1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de…
,
Víctor Aragon
Historiografia catalana
Magistrat i historiador d’expressió francesa.
Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…
El nom de la nova regió francesa que inclou la Catalunya del Nord, oficial
El Consell d’Estat francès aprova Occitània Occitanie com a nom oficial de la nova regió francesa resultat de la fusió de les antigues regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, després que al juny fos el nom més votat en una consulta ciutadana Poc abans de la declaració d’oficialitat, el 10 de setembre entre 7000 i 12000 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà perquè el nom inclogui també la denominació "País Català" Pays Catalan Els manifestants, entre els quals hi ha 147 batlles dels 226 de la Catalunya del Nord, representants de partits polítics i organitzacions…
Francesc Marès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès…
,
consistori
Literatura
Agrupament de set membres o mantenidors, encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals i d’emetre’n un veredicte.
El Consistori dels Jocs Florals de Barcelona fou considerat en el seu inici 1859 una restauració del Consistori de la Gaia Ciència , que havia estat fundat per Jaume Marc i Lluís Averçó l’any 1393 sota la protecció de Joan I, imitant l’estructura de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa , creada l’any 1323 a Tolosa, al Llenguadoc, amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors Als restaurats Jocs Florals de Barcelona, el mantenidor president tenia al seu càrrec el discurs acadèmic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina