Resultats de la cerca
Es mostren 2668 resultats
Anatolij Nikolajevic Aleksandrov
Música
Compositor rus.
Es formà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià piano i composició amb els mestres S Tanejev i SI Vasilenko, entre els anys 1910 i 1916, i on el 1923 aconseguí una plaça de professor de composició Compongué òperes, música de cambra i música orquestral, però destacà especialment amb la música per a piano, tal com ho demostren les seves catorze sonates per a aquest instrument Fou un compositor estretament vinculat a la tradició musical russa del segle XIX, i en les seves obres, de gran expressivitat i sentit del color tímbric, es deixa veure la influència d’A Skr’abin i S…
Jerónimo de Aliseda
Música
Compositor andalús.
Fill del també compositor Santos de Aliseda, formà part de la capella musical de la catedral de Granada entre el 1557 i el 1577, any en què s’ordenà de sacerdot El 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral, càrrec en què succeí el seu pare i que mantingué fins que es retirà, el 1589 Fou un dels primers mestres de capella de la catedral granadina amb obligació d’escriure música, no solament chanzonetas i entremesos, sinó també polifonia litúrgica Escriví bàsicament música religiosa motets, lamentacions i dues misses, avui perdudes El seu estil està molt influït per…
Miguel Gómez Camargo
Música
Mestre de capella castellà.
Format musicalment a la catedral d’Àvila com a escolà de cant, fou mestre de capella de Medina del Campo del 1638 al 1648, any en què passà a ser-ho de la catedral de Lleó, fins el 1651 El 1654 fou nomenat per al mateix càrrec a Valladolid, on l’exercí fins a la seva mort El seu llegat epistolar -178 documents- és indispensable per al coneixement de l’activitat dels mestres de capella del barroc hispànic Pel que fa a la seva obra compositiva, destaquen especialment els villancets, que palesen un alt grau de flexibilització i d’obertura del gènere en aquesta etapa del barroc…
Manfred F ritz Bukofzer
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…
Cinema Amateur
Cinematografia
Revista en català publicada a Barcelona trimestralment entre el 1932 i el 1936 per la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya amb el subtítol "La revista de l’art i la tècnica de l’aficionat".
Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum…
El Once

Portada del núm. 1 de la revista El Once (24 de gener de 1945)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista satírica esportiva publicada setmanalment a Barcelona entre el 24 de gener de 1945 i el 29 de gener de 1968.
Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la…
Fundació Escolar Blanquerna
Educació
Fundació privada diocesana dedicada a l’educació, fundada el 1988.
Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…
Virolet
Portada del primer número de Virolet
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil que aparegué del 1922 al 1931, com a suplement d’En Patufet.
Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina