Resultats de la cerca

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…

Situada al cim del puig de SantPere Màrtir , fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses de la qual resta la font del Lleó El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars ja el 1652 el mariscal La Motte hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56 Abandonada…

Hom ignora la seva filiació, però és esmentat com “de nació aragonesa” tenia per amanuense un llec de Tarragona anomenat també Pere Formà part d’una expedició de dominicans tramesa a Armènia en temps del papa Joan XXII, els quals, establerts a Querna, formaren, juntament amb un grup d’armenis, la comunitat dels Germans Unidors Dirigí la traducció a l’armeni de la part tercera i del suplement de la Summa de Tomàs d’Aquino 1347 i d’altres llibres d’Aristòtil, de Porfiri i Gilbert de la Porrée 1344, d’un breviari, d’un sermonari i d’altres llibres per a ús de la comunitat

Format a la Reial Societat de Tennis Pompeia, fou campió de Catalunya individual 1945, de dobles, amb J Bartrolí 1947 i amb LA Viñamata 1948, i de dobles mixtos, amb Maria Isabel Maier 1950 En set ocasions fou campió d’Espanya individual 1936, 1945-50, en cinc ocasions campió de dobles, amb Jaume Bartrolí 1946-49 i amb JM Draper 1951 i en quatre ocasions campió de dobles mixtos amb Maria Isabel Maier 1946-49 El 1949 capitanejà l’equip espanyol de la Copa Davis Fou professor de l’European Tennis Club de Brusselles i director de l’Escola de Tennis del Reial Club de Polo de Barcelona, club que,…

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves cendres a la…

Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu…

Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina…

Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…

Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a…