Resultats de la cerca

S'introduí en el món del comerç artístic a París, els anys immediatament anteriors a la Segona Guerra Mundial Aleshores es relacionà amb els ambients surrealistes Després de la Segona Guerra Mundial s’establí als EUA El 1957 obrí una galeria pròpia a Nova York, des de la qual impulsà tendències com ara el pop-art o el minimal art Entre els artistes que projectà hi ha Jasper Johns, R Rauschenberg, Andy Warhol i Roy Lichtenstein

Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…

Estudià a Yale i el 1967 combaté al Vietnam De retorn a Nova York, estudià cinema i escriví els guions de Midnight Express 1977, Conan, the Barbarian 1981, Scarface 1983 i The Year of the Dragon 1985 Com a director mostra una acusada personalitat amb l’elaboració d’ambicioses i detallades produccions on explora la societat i la política nord-americanes des d'un vessant molt crític Després de dirigir Salvador 1986, sobre el conflicte d’aquest estat centreamericà, inicià amb Platoon 1986, guardonada amb quatre Oscars la trilogia sobre la guerra al Vietnam, que continuà amb Born on the Fourth of…

Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a…

Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney  Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk  Houdini 1953, de G Marshall, que…

Fill d’ Ernesto Guerra da Cal , es llicencià al Bard College de Nova York 1969 i, des del 1972, resideix a Catalunya Doctor per les universitats de Columbia 1970, amb la tesi Estat Català The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism 1919-1933 , i Autònoma de Barcelona 1983, amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931 , de la qual és catedràtic des del 1995 Especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista 1931-1939 1982, Francesc Macià…

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

L’any 1835 fundà el diari “Morning Herald”, després intitulat “New York Herald” Introduí en la premsa un estil agressiu, consistent a ampliar determinats sectors borsa, esports, modes i notes de societat i a explotar les possibilitats del periodisme gràfic i les notícies relacionades amb el sexe o el crim Per tal d’aconseguir la màxima actualitat en les notícies, utilitzà en exclusiva noves línies de telègraf El seu nom va unit a les primeres competicions d’automobilisme copa Gordon Bennett

Visqué i treballà a Nova York Els seus treballs comprenen peces de projecció, performances , vídeo i films, arquitectures i pavellons escultures Des del 1970 acompanyà la seva obra amb reflexions escrites, textos i articles en relació amb l’obra d’altres artistes i amb la música rock , sobre la qual realitzà un treball videogràfic, Rock My Religion 1983-86 La seva obra fou objecte de nombroses exposicions i retrospectives, entre les quals una exposició a la Fundació Tàpies el 1999