Resultats de la cerca

L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…

Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…

Per tal que les estufes, els forns, les calderes i altres fogars funcionin en unes condicions suficients de seguretat i d’eficàcia cal que la pressió dels gasos sigui superior a l’entrada que a la sortida La pressió en un fogar, a excepció del cas que hom hi introdueixi aire comprimit, és molt pròxima a l’atmosfèrica Aleshores, el tiratge és degut generalment, en el tiratge natural , a la depressió que hi ha a la sortida pel fet que la densitat dels gasos calents és menor que la de l’aire i, per tant, a la seva tendència a elevar-se Quan aquest tiratge és insuficient cal recórrer a la…

La forma més simple consisteix en una resistència disposada en el fons d’un reflector de calor parabòlic de xapa, susceptible d’ésser orientat per tal de dirigir els raigs calorífics emesos especialment per radiació Uns altres radiadors elèctrics consisteixen en una mena de gàbia, a l’interior de la qual hi ha diverses resistències susceptibles de funcionar simultàniament o independentment, i poden ésser proveïts d’un motor aspirador que aspira l’aire a través de les resistències i el barreja amb l’aire ambient Quan les resistències són disposades de manera que hom no observa cap filament…

La major part de l’aigua transpirada pel conreu es perd pels estomes Tant la transpiració com l’evaporació directa depenen de l’arribada d’energia solar, del gradient de pressió de vapor i del vent Per tant, la radiació solar, la temperatura de l’aire, la humitat de l’aire i el vent s’han de tenir en compte per a estimar l’evapotranspiració però també cal considerar el tipus de conreu, la disponibilitat d’aigua i la gestió del sistema Com més gran sigui la superfície foliar més gran serà la transpiració i menor l’evaporació, ja que la intercepció d’energia de la part aèria del conreu serà…

Formada a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, també fou atleta del Club Natació Barcelona Fou nou cops campiona d’Espanya sis en pista coberta, dels 1500 m 1980, 1983, 1985 i dels 800 m 1978, 1979, 1984, i tres a l’aire lliure, dels 1500 m 1986 i dels 800 m 1978, 1980 També fou campiona catalana de 800 m 1980 i 1500 m 1981 a l’aire lliure i dels 800 m 1977 en pista coberta Fou recordista espanyola dels 1500 m i catalana dels 800 i els 1500 m en pista coberta Guanyà el bronze en els 1500 m en els Jocs Mediterranis i el Campionat Iberoamericà 1983 Fou directora general de l’Esport de la…

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles de bronze a l’aire…

En els seus inicis milità en el Club Natació Barcelona, quan Miquel Consegal n’era l’entrenador Com a júnior aconseguí un títol estatal d’octatló i un de salt de perxa 1972 En salt de llargada guanyà un títol català absolut a l’aire lliure 1975 i un en pista coberta 1976, i en salt de perxa, un títol català a l’aire lliure 1975 Aquesta època s’entrenà a les ordres de Miguel Ángel Torralba, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès També competí en proves de decatló, de 110 m tanques i de salt d’alçada, però els seus millors registres els acredità en salt de llargada 7,43 m i en salt de…

Llicenciada en educació física i entrenadora d’atletisme, formà part dels Lluïsos de Mataró, el Club Atlètic Vic i l’Agrupació Atlètica de Catalunya En categoria sènior, fou subcampiona d’Espanya de 60 m tanques en pista coberta 2001 i semifinalista en els Jocs Mediterranis 2001 Assolí cinc Campionats de Catalunya a l’aire lliure, quatre en 100 m tanques 2001, 2002, 2006, 2007 i un en relleus 4 × 100 m 2002, i set títols en pista coberta en 60 m tanques 1997, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007 Baté el rècord de Catalunya de 100 m tanques a l’aire lliure, amb una marca de 13,76 s 2001, i de 60…

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…