Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
ciutat ibèrica d’Ullastret

Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Santa Maria de Querol (Montmajor)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui la capçalera de l’edifici després de l’espoliació soferta darrerament R Viladés L’església es troba situada vora les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall per la qual discorre la rasa de Querol L’església és enmig de camps i boscos de pins i roures Per la banda de llevant i tocant l’absis, comença un seguit de margeres, les quals arriben fins al torrent Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 96,7 —y 49,8 31 TCG 967498 Des de la plaça de Montmajor,…
Mare de Déu del Remei d’Argentera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana de migdia, molt modificada, amb un ferreny campanar d’espadanya que es dreça damunt la porta d’entrada G Vilarrúbias L’abandonada església de la Mare de Déu del Remei es troba, isolada, en un replà del vessant nord del barranc d’Argentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370469 Cal anar fins a la casa de colònies de can Petit Nou, on s’arriba per una pista senyalitzada que surt de la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià Des d’aquí ja es veu l’església al costat del barranc, a 1 km escàs, que es pot recórrer per una pista que voreja les installacions de la…
Sant Martí de la Figuera de l’Aguda (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Angle nord-oest de l’església, amb una finestra cruciforme a la part superior de la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del mas de la Figuera, al cim del serrat que separa la vall de Vilanova de l’Aguda de la vall de la riera de Ribelles Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Història Antiga església dependent de la parròquia de l’Aguda Tot i que el topònim del lloc de la Figuera figura en la documentació des de mitjan segle XI, ara per ara, l’únic document que dona…
Torre d’Enveja o de Sant Joan (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Situació Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada ECSA - J Bolòs Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns Mapa 35-17447 Situació 31TCF923648 Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat JBM Història Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja Primer com a antropònim Carbonell d’…
Sant Martí de les Serres (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, edifici construït en una època molt tardana L Prat En un dels punts més enlairats del municipi de Navès, ultrapassant els 1 200 m, es troba aquesta església, o, millor dit, les dues esglésies de Sant Martí, prop de la casa de les Serres Aquesta església de Sant Martí també és coneguda per Sant Martí d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG873594 Seguint el camí que, des de la carretera de Solsona a Berga punt quilomètric 21, passa per la casa Postils cap a la vall d’Ora al punt quilomètric 7,800, a mà esquerra, s’enceta un camí indicat cap a la Selva, on s’…
Sant Climent de Castelltort (Guixers)
Art romànic
Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…
Mare de Déu de Quadres (Isòvol)
Art romànic
Situació Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada ECSA - A Roura Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu N-260 i el riu Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG043935 Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est Després d’uns 600 m s’arriba al temple RMAE Història Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana Quadres era…
Habsburg

Possessions dels Habsburg
© Fototeca.cat
Llinatge feudal, possiblement originari d’Alsàcia, un dels més importants d’Europa, que detingué ininterrompudament el soli imperial des del 1452 fins al 1918.
El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare Suïssa pel comte Radbot mort abans del 1045, net del comte Guntram el Ric que vivia l’any 950, considerat el genearca dels Habsburg El comte Werner I d’Habsburg mort el 1096 —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric mort el 1199/1200, fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia des del 1186 El comte Rodolf II d’Habsburg mort el 1232, fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es repartiren els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina