Santa Magdalena de Puig-roig (Navàs)

Situació

Aspecte exterior que ofereix l’edifici, una sola nau, coberta amb volta molt apuntada, rematada a llevant per un absis semicircular, des del costat sudoriental.

F. Junyent-A. Mazcuñan

La capella s’alça, enmig de llaurons i conradissos, prop del mas Puig-roig, situat no gens lluny de la carretera de Súria a Castelladral, a la banda meridional del terme. Long. 1°46’19” - Lat. 41°53’10”.

Per arribar-hi cal dirigir-se a Súria, des d’on emprendrem la carretera que mena a Castelladral. Poc després del quilòmetre 6, a mà dreta, hi ha un camí que porta al mas Puig-roig. Abans d’arribar a aquest mas, però, caldrà deixar-lo per seguir-ne un altre, situat a mà esquerra, que, bo i davallant i amb un recorregut aproximat d’un quilòmetre, mena a una fondalada conreada, on hi ha la capella erigida dalt un bancal. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Puig-roig. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Miquel de Castelladral.

El lloc que donà nom a un mas proper no és documentat en època romànica i l’església podria ser la que el 1063 és anomenada Santa Maria de Adral.

El fet d’anomenar a Santa Maria Magdalena només Santa Maria l’hem constatat repetidament en el cas de Santa Magdalena del Pla del Pont de Vilomara. Després perdem el seu rastre. El 1689 no figura com a capella de Sant Miquel de Castelladral. En un moment indeterminat deixà de tenir culte i es convertí en vivenda. Actualment es troba totalment abandonada i el mur de ponent està en gran part esfondrat; la volta encara es conserva. (ABC)

Església

Es tracta d’una església rural, de formes senzilles i austeres, obrada cap al final del segle XII. A desgrat de la seva simplicitat, l’edifici mostra un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra de mides regulars que, un cop polits, han estat disposats ordenadament en filades i distribuïts a trencajunt. Malgrat això, la construcció fou malmesa quan hom l’habilità com a masia, fet que es tradueix en un seguit de portes i finestres modernes, obertes al llarg dels murs laterals. A part d’això, el mur de ponent es troba esbaldregat en una bona part, i els paraments de l’edifici són utilitzats actualment com a pallissa. Amb tot, l’estructura inicial encara es manté força íntegra i permet de veure’n els principals trets.

Interior de l’edifici amb la volta apuntada i la capçalera al fons, convertit avui en pallissa.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Un detall de l’exterior del mur de l’absis amb la finestra central, de doble esqueixada, avui tapiada.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’església consta d’una sola nau coberta amb una volta força apuntada, que es recolza directament, sense cornisa, sobre els murs laterals, llisos, de la nau, la qual es tanca vers el costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera i que, gairebé, és tan ample com la nau; aquest absis és introduït per un plec que fa la degradació i serveix d’encaix. Cal dir que les cobertes, tant de l’absis com de la nau, han estat revestides amb un arrebossat posterior que, en part, les ha desfigurades alhora que priva de veure’n l’estructura original.

Al centre de l’absis hi ha una finestra tapiada, que probablement devia tenir doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat. Al mur de migjorn encara hi ha una altra finestra original de característiques semblants a l’absidal i, com aquesta, també obturada. El portal corresponent a l’obra romànica, obert a migdia, ha estat desfigurat per la sobreposició d’una porta moderna. El mur de ponent és anorreat i sobre el seu carener es devia aixecar l’espadanya, de la qual ara no queda cap vestigi. El mur de tramuntana també és desfaiçonat amb obertures modernes. Els murs de la capella són llisos i l’únic element decoratiu que hi ha són unes mènsules, disposades a manera de cornisa, que recorren, sota el ràfec de la teulada, la part alta dels murs laterals. Amb tot, una bona part ja s’han desprès de la paret.

L’aparell de l’edifici, perfectament visible a l’exterior, ha estat fet a base de carreus de pedra, polits i rectangulars, de mides regulars, tirant a grosses, perfectament col·locats en filades uniformes i posats a trencajunt de mitja peça; el seu aspecte és endreçat, dintre una gran senzillesa.

L’edifici, amb el frontis gairebé enderrocat, es troba totalment abandonat, i els seus paraments interiors són entatxonats de bales de palla. (FJM-AMB)