Resultats de la cerca

El Consell d’Estat dictamina que la responsabilitat de l’accident de l’avió militar espanyol Iak-42, en què van morir 62 militars en estavellar-se a Turquia al maig del 2003, recau en el Ministeri de Defensa i els seus titulars d’aleshores La sentència arriba al cap d’anys d’intents dels familiars de les víctimes de depurar responsabilitats L’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, sempre va assegurar que les condicions de l’aparell eren correctes, cosa que el Consell d’Estat ara desmenteix amb informes en què, abans del vol, ja s’alertava del seu mal estat Federico Trillo havia de…

Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic…

Comte de Marchin Lluità a Alemanya en la guerra dels Trenta Anys, a l’exèrcit imperial, sota el comandament de Tilly Més tard passà al bàndol francès Ascendit a tinent general per Lluís XIV de França 1647, fou nomenat lloctinent de l’exèrcit francès de Catalunya participà en la conquesta de Tortosa 1648, i n'organitzà el saqueig Implicat en el moviment de la Fronda, fou empresonat per ordre de Mazzarino 1650, però fou rehabilitat i nomenat lloctinent interí de Catalunya 1651 Acabada la guerra dels Segadors passà al servei de Castella, però fou derrotat a la guerra de Devolució Gant, 1667 El…

Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…

Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…

La línia primogènita s’extingí el 1452, i els seus béns i títols passaren als Lorena, comtes de Vaudemont dins aquesta línia cal esmentar Enric de Lorena-Elbeuf Una altra línia fou la dels Harcourt de Beuvron, radicada a Calvados Hi pertangué Henri d’Harcourt 1654-1718, que fou ambaixador a Madrid 1698-1700, mariscal 1703 i par 1709 de França el rei convertí el seu marquesat de Thury, prop de Caen, en ducat amb el nom d’Harcourt 1700 La línia anglesa, iniciada amb Ives d’Harcourt, s’extingí el 1830 i els seus béns i títols passaren als Vernon, que canviaren 1831 el seu cognom pel d’Arcourt i…

Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya 1982, que provocà la invasió israeliana del Líban…

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i…

Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida…

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes ,…