Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
dàctil
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa, d’una alçària de 40 a 150 cm, que fa panícules unilaterals.
Creix sobretot en els prats
pleroma
Botànica
En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la daurada o…
El món dels vegetals
Una panoràmica dels vegetals El "món vegetal" inclou una enorme varietat d’organismes, sovint molt diferents entre ells des dels microorganismes formats per una cèllula, o unes quantes, fins als arbres majestuosos de cent metres d’alçada o més de les fràgils herbes mogudes pel vent al tronc robust i capaç de resistir la fúria dels elements de la planta de cicle vital curt a la que viu durant segles Aquestes imatges són tan sols un exemple de la gran varietat del món vegetal Abans de començar a examinar com són i com viuen els organismes vegetals és important intentar fer-ne una classificació…
wassabi
Agronomia
Gastronomia
Botànica
Arrel picant de la Wasabia japonica, o Eutrema japonicum, molt emprada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.
estripa-sacs
Botànica
Herba anual, de la família de les gramínies, de 30 a 80 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, fulles linears i espícules disposades en panícula.
Creix en vores de camins, terraplens, marges de camps, etc
podofil
Botànica
Planta herbàcia de fulles perennes palmatilobades, de la família de les berberidàcies, de flors blanques, de fruit comestible i de rizoma i d’arrel oficinals.
És comú a l’Amèrica del Nord i a l’Àsia
les Pobles
Urbanisme
Nom genéric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l’illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II.
Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les “bastides” franceses
cua de guineu
Cua de guineu
Bas Kers (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, tija dreta, alta de 20 a 60 cm, fulles linears i espiga cilíndrica allargada.
Creix en conreus i camins
faringi | faríngia
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que té com a òrgan actiu l’arrel de la llengua i com a òrgan passiu la paret de la faringe.