Resultats de la cerca
Es mostren 804 resultats
Paleontologia 2011
Paleontologia
Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…
Arqueologia funerària de Roses
Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port…
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…
La davallada de les poblacions de sardina i seitó
Imatge obtinguda amb un satèllit equipat amb un sensor Sea WIFS, que mesura els canvis de color a la superfície dels oceans i permet obtenir dades sobre les variacions en la producció de clorofilla S’hi aprecia l’alta producció colors vermell i groc associada a les descàrregues primaverals dels rius Roine i Ebre final de maig del 2001 Base de dades de SeaWIFS Project NASA A la majoria dels ecosistemes marins més productius hi ha un nivell tròfic intermediari format per petits peixos pelàgics que s’alimenten de plàncton i que normalment és dominat per una o dues espècies És el cas…
Sant Martí d’Escalarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…
Trinidad i Tobago

L’illa de Tobago, amb les seves platges, és l’atractiu turístic principal de l’estat insular de Trinidad i Tobago
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Estat
Estat insular de l’Amèrica del Sud, a les Petites Antilles; la capital és Port of Spain.
La geografia La república és constituïda per Trinidad, la més meridional de les illes del Carib, i per Tobago, la qual és uns 32 km al NE de Trinidad Aquesta illa, situada a la costa nord de Veneçuela representa el 94% de la superfície total del país L’economia ha estat profundament transformada els darrers decennis, i ha passat d’una estructura agrícola a una fase d’expansió, per raó de l’explotació de rics jaciments de petroli, gas natural i asfalt elaborats íntegrament al país L’agricultura ocupa una desena part de la població activa, però solament contribueix amb el 2% al PIB 1993 Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina