Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de…
Johann Jakob Löwe von Eisenach
Música
Compositor alemany.
Tingué com a mestres A Bertali, G Piscator, G Valentini i Verdina El 1652 H Schütz l’introduí a la cort de Dresden i el 1655 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc August de Wolfenbüttel, el mateix càrrec que ocupà entre el 1663 i el 1665 a la cort del duc Moritz de Saxònia a Zeitz Obtingué ambdós llocs gràcies a les recomanacions de Schütz, que fou pràcticament un segon pare per a ell Després de diversos anys sense cap càrrec regular, aconseguí un lloc d’organista mal remunerat a dues esglésies de Lüneburg Les seves suites per a conjunt instrumental comprenen diverses…
Judit Colell i Pallarès
Cinematografia
Directora.
Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company sentimental Jordi…
Leandre Cervera i Astor
Veterinària
Medicina
Metge (1914) i veterinari (1911).
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies…
Archives Nationales
Dipòsit general, radicat a París, de la documentació procedent dels organismes de l’Estat francès, creat durant la Revolució per l’Assemblea (1789) i ampliat després (1790) a la categoria d’arxiu nacional.
El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…
Pau Monguió i Segura
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras Treballà a Tarragona, on collaborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites 1897 —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador 1904-06 i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia
Metge i historiador.
Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim…
Damm
Economia
Alimentació
Primera empresa fabricant de cervesa catalana.
Fundada pels alsacians August Kuentzmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, inicià l’activitat el 1876 Després de la mort de Kuentzmann 1977, Joseph Damm adquirí la companyia 1897 El 1905 s’inaugurà l’antiga fàbrica de cerveses La Bohemia, al carrer del Rosselló de Barcelona reconvertida en espai expositiu el 2006 i seu del grup, i el 1910 es constituí en societat anònima L’any 1954 creà el Club de Futbol Damm Té fàbriques al Prat de Llobregat ampliació 1993-2010, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma Entre els seus productes destaquen les cerveses Bock Damm 1888, Estrella Dorada 1921, que…
Augusto Algueró Algueró
Cinematografia
Compositor, editor musical i director d’orquestra.
Vida Fill del pianista i director de companyies de sarsuela Manuel Algueró Algueró, estudià piano i composició El 1944 s’inicià en el cinema amb Piruetas juveniles Gian Carlo Cappelli i Salvio Valenti i participà en films importants com Brigada Criminal 1950 El Judes 1952 o Camino cortado 1955, tots tres d’Ignasi F Iquino Fou el líder de l’Orquestra Bizarros, una de les més destacades de la postguerra, i un dels primers interessats a portar el jazz a l’Estat espanyol Creà i dirigí l’editora musical Canciones del Mundo, especialitzada en música lleugera, que publicà un butlletí informatiu…
El temple de Barcino
Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina