Resultats de la cerca

Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara exclusivament agrària, però darrerament s’hi han desenvolupat les activitats turístiques i ha esdevingut…

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de…

Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí Gironell 2009 Rere…

Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument de triple…

Es formà a França amb Auguste Escoffier, sota la direcció del qual treballà a mitjan primera dècada de 1900 Arribà a Barcelona el 1914, i fou contractat per l’hotel Majestic, el Cercle del Liceu, l’hotel Victòria de Palma i el casino de l’Arrabassada de Barcelona, d’on fou xef  El 1921 es feu càrrec del departament de cuina i economia familiar de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-37, fundat per Francesca Bonnemaison Des d’aquesta institució, on assistiren més de 40000 mestresses de casa, noies joves i minyones, transmeté amb un gran sentit didàctic la seva concepció…

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en rosa 1958,…