Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
àster

Capítol d’àster ( Aster alpinus )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
Ramon Muntaner
Historiografia catalana
Cronista.
Després de la destrucció de la seva vila natal arran de la invasió dels francesos de Felip l’Ardit, el 1285, prengué part en la conquesta de Menorca amb Alfons el Franc 1286-87 Posteriorment residí a Mallorca, des d’on el 1301 es traslladà a Messina Entre el 1302 i el 1309 participà en l’expedició militar dels almogàvers a l’imperi Bizantí, capitanejada per Roger de Flor, abans i després de l’assassinat d’aquest De retorn a Sicília, el 1309 fou enviat com a governador a l’illa de Gerba, prop de Tunis, i dos anys després es casà a València El 1315 acompanyà el futur Jaume III de Mallorca, quan…
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…
Una nova generació d’artistes gironins
Art gòtic
Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry BRB BG – GSerra La desaparició de Francesc Borrassà cap al 1425 motivà l’inici de l’activitat de diversos artistes, el primer dels quals fou el seu fill Jaume Borrassà Emparentat també amb la família dels Borrassà, excellí en aquell moment Joan Antigó, autor del retaule de la Mare de Déu de l’Escala…
panical de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, espinosa, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles dividides blavenques i amb capítols globosos blaus.
Viu en pastures i terrenys pedregosos dels Pirineus
peluda

Peluda
John Poulakis (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles en roseta, híspides, oblongues, sinuades o pinnatífides, i de capítols grossos, d’un groc brillant.
Es fa en prats a quasi tot Europa
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
piretre
Botànica
Gènere o subgènere de plantes perennes, de la família de les compostes, amb fulles molt dividides i amb capítols de disc gros i de lígules blanques.
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
De bon començament, solia ésser un gravat al boix que representava pàmpols i raïms —d’on prové el nom—, i entrava com a caràcter mòbil en la composició de la pàgina de l’impressor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina