Resultats de la cerca

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos Múrcia, al cap de Gata Almeria, a Tarifa Cadis i a Torrevella Baix Segura En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla

Comencen a l’Audiència Nacional les sessions del judici pel presumpte segrest, tortures i assassinat dels membres d’ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala a la caserna de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo Sant Sebastià, l’any 1983 Entre els inculpats hi ha el general Enrique Rodríguez Galindo i l’excap de Seguretat de l’Estat Rafael Vera El judici comença amb incidents, ja que l’exguàrdia civil Felipe Bayo, també imputat i alhora el principal testimoni del cas, compareix sedat, fet que obliga a ajornar la sessió per l’endemà, que comencen els interrogatoris

En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats

Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492

Es doctorà en farmàcia Fou nomenat governador civil de Balears abril del 1931, càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid del febrer al 20 de juliol de 1936, passà a exercir càrrecs dins el govern republicà Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Dirigent del Partit Nacionalista Basc, fou elegit diputat el 1936 Durant la guerra civil de 1936-39 fou ministre sense cartera dels governs de Largo Caballero setembre del 1936 - maig del 1937 i de Negrín maig del 1937 - agost del 1938 Dimití en protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM Ocupà diferents càrrecs en el govern republicà a l’exili, d’on tornà el 1977 per ocupar la presidència de l’assemblea de parlamentaris del País Basc Publicà Instituciones jurídicas vascas 1945 i La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto 1978

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil…

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín  1875, a La Veu de Montserrat  i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871